Aquesta és la meva primera vegada a Finlàndia. I sola.
Va ser un dia dur, però no massa. Finalment vaig poder seure, Helsinki semblava pla però no ho és gaire, sobretot amb una bicicleta sense marxes i amb fre en el peu...
Al port de Helsinki feia un sol que cremava la pell. Estava asseguda en una taula del port, menjant un entrepà de "pescaíto frito" a l´estil finlandès: amb "bitxu".
Vaig fer tota la part sud de Helsinki en bici, amb una bici de préstec de l´ajuntament, que són verdes amb les rodes grogues. A aquestes bicis hi poses 2 euros (a l'estil del carro del Carrefour) i te l´emportes. Quan acabes, la tornes i punt. La llàstima és que costen molt de trobar perquè, com diuen els d´informació, són "molt populars". És clar, bici gratis... Vaig estar 20 minuts buscant a cada racó queu m´havien dit que en trobar alguna... fins que en vaig trobar una a terra, però, és clar, espatllada.
Un home d´uns 50 que anava amb bici es va acostar a mi amb un pal i va comensssar (sorri, però els teclats de Finlàndia no tenen ces trencades) a parlar-me en finès. Ves per on, un altre! Li vaig dir, com a tothom, que jo no parlo finès, i de seguida es va adresssar a mi en anglès, i vam posar junts la cadena que havia sortit. Encara avui em duren els dits negres, com costa això de treure, catxis! Ara, amb la bici arreglada, només em faltava posar-hi els 2 euros famosos i ja era meva! Però, és cla!r, com no!, no tenia 2 euros en una sola moneda. Vaig demanar a gent que passava per allà i, casualment, ningú portava una moneda de 2 euros!
Vaig anar al bar que hi havia al costat, el noi se´m va tornar a adrecar en finès. Li vaig dir amb cara de pena que no, que no parlava finès, però sí anglès i si tenia canvi en una moneda de 2 euros i un lavabo per rentar-me les mans. Molt amable, em va donar canvi i em va ensenyar el camí del lavabo. Em vaig rentar les mans a corre-cuita, pensant en la bici.
Hi seria la bici? Doncs sí, sort! Una bici arreglada i de l´Ajuntament és un bon caramel als carrers de Helsinki.
I vaig anar tot el dia amb ella.
Quan al vespre vaig arribar a l´hotel (havia de dormir prop de l´aeroport perquè avui sortia el meu vol cap a Rovaniemi a les 5.30 de la matinada, i havia de ser a les 4.30 a l´aeroport), les indicacions deien que hi havia gimnàs i sauna. Estava cansada i necessitava un relax per poder dormir de seguida.
Em vaig acostar al gimnàs, i les màquines no funcionaven. Però no passa res, després del dia dur de bici, amb uns abdominals ja n´hi havia prop, i apa, cap a la sauna.
Quan obro la porta de la sauna de dones em trobo amb uns calsssotets, unes sabates de talla 45 mínim... I sento veus d´home cantar. Curiós... Entro una mica i els dic que aquella era la sauna de dones, que s'havien equivocat.
Un d'ells, el més jove, devia tenir uns 20 anys, em va dir que ell era holandès i que no parlava anglès, jo els vaig dir igualment que allò era una sauna de dones i no d'homes, i que a la porta del costat hi havia la sauna d'homes on hi podian anar. Em van dir: "Un momeeeent, un momeeeent!". Vaig intuir que aviat se n'anirien i vaig baixar a recepció a explicar-los-ho.
Vaig tornar a pujar i el jove em va tornar a parlar en anglès, (aquest cop en sabia més, d'anglès, ves per on!), que els seus companys li havien dit que per ells no hi havia problema si entrava jo. Un d'ells, que es creia molt "guaperes", se'm va enrotllar molt dient que a Holanda la sauna de dones i homes és mixta. Jo li vaig respondre que potser sí, però que si l'hotel tenia sauna d'homes i de dones s'havia de respectar.
Doncs menuda sóc jo! Els vaig fer fora. Van sortir, però jo estava segura que el "guaperes" tornaria, perquè s'havia interessat massa per la meva vida privada amb preguntes indiscretes.
Doncs un altre cop cap a fora!
Finalment vaig fer la sauna i vaig anar cap a l'habitació.
Aquest matí m'han despertat a les 3.45, però he fet tard... Sort que he arribat a agafar el vol.
A les 9 del matí ja tenia plantada la tenda davant del riu a Rovaniemi.
He llogat una altra bicicleta fins divendres, i he fet tots els camins de la vora de Rovaniemi amb bici.
He anat a veure Santa Claus a Napapiiri, i cap a la biblio de Rovaniemi, molt xula per cert!
Em fan fora, només puc estar-m'hi aquí uns 20 minuts, o sigui que... aviat més!
The First Noel... És una vella nadala anglesa, de les més famoses, que no es refereix exactament al primer Nadal que estic passant sola. Però potser sí. Després d'una grip de cavall arriba el Nadal. El Salvador. Després del caos, l'ordre. Després de la malaltia, la salut. El començament de l'any. Lliure. Més sàvia. Amb més experiència. Recordo la dita de Maria Aurèlia Capmany: Mai no seré prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar de cap i de nou amb les mans buides.
Per fi van arribar les vacances. Un estiu diferent. En propers pòstings, més. 
