Reflexions sobre Finlàndia

Coses que m'han semblat diferents:
La gent no surt gaire. Els carrers de les ciutats són molt buits, quan vaig preguntar on eren tots, resulta que són... a casa!
Només surten a comprar i/o a fer esport.
Els carrils bici estan molt bé, estan totalment segregats de la circulació, i no són només carrils bici, són carrils de desplaçaments no automobilístics: a peu, amb bici, amb patins en línia (amb/sense pals d'esquiar), amb esquís de rodes... de tot.
Els finesos són molt reservats, si no els preguntes poques vegades s'adrecen a tu.
Això sí, són amables i quan els preguntes o necessites alguna cosa, de seguida t'ajuden.
Tots em creuen d'allà a simple vista!
Rovaniemi és una ciutat molt nova. Va ser destruïda pràcticament durant la Guerra de Lapònia, i la van haver de reconstruir de bell nou. Molt bonica, austera, moderna, amb uns edificis molt moderns com la biblioteca, el teatre, o el museu Àrtic.
Helsinki, una capital europea. Sovint neta. Amb sensació de seguretat. On pràcticament només hi ha turistes pel carrer. On costa de trobar una bici de préstec perquè tothom va amb bici. Per què no passa això aquí? Ah, i on se sap a quina hora passa l'autobús.
La puntualitat i el compliment de les normes són dignes d'admirar. Quan arribaves a la biblioteca de Rovaniemi, a la secció d'internet, tu mateix et posaves, en un rellotge de cartró, l'hora en què deixaries lliure l'ordinador, que no havia de sobrepassar els 20 minuts. Jo em vaig passar de 2 minuts i la bibliotecària em va fer cara de saber que m'havia passat dos minuts, tot i que no em va dir res explícitament.
Les bicis, molt sovint, les deixen aparcades al carrer sense lligar-les ni res. Només uns candaus que bloquegen les rodes i prou! Aquí els que anem amb bici ens hem de proveir, com a mínim de 3 candaus, i que siguin forts.
Els afores de la ciutat, prop de l'aeroport de Helsinki, estan plens d'habitatges nous i en construcció perquè hi vagin famílies que comencen, almenys aquesta va ser la meva sensació.
El que més em va xocar del paisatge d'estiu és la quantitat d'arbres que hi ha. Boscos, més boscos i llacs, preciosos. Els arbres estan separats pels centímetres indispensables perquè puguin viure. L'espai "rebenta" d'arbres!
He tingut sort. No m'ha plogut. Ans al contrari, ha fet un sol que escalfava prou bé. Les temperatures, entre 29 (en ple sol i al migdia) i 12 graus, no em vaig trobar amb massa calor ni massa fred. Vaig dormir molt bé a la tenda!
Mosquits... no gaires. M'havien advertit que n'hi hauria molts, però suposo que també he tingut sort.
Molta sort he tingut durant el viatge, no?