No és senzill encertar qui t'estima i qui no.
Tampoc cal jutjar el seu caràcter ni la seva manera de fer les coses, sinó els fets. Si fan les coses o no les fan. Si fan coses per tu, quan i com.
Si estan allà quan els necessites.
Gràcies als qui ho feu.
1 comentari:
No és fàcil, no. Crec que t'has de deixar portar per les situacions i ser un mateix, sense renunciar a res, sentir-te lliure. Si un se sent així en companyia dels altres vol dir que t'estimen, i no només pels monets d'ajuda, consells, companyia, oci...
L'autocensura (quan no dius el que penses, tot i que no fas mal a ningú) és la dictadura dels altres.
També cal esperar dels altres (la gent que estimes) que se sentin igual de lliures davant d'un mateix.
Publica un comentari a l'entrada