Avui és el primer dia de la resta de la meva vida. No sé com serà de llarga, ni què em depararà, però la mirada la tinc endavant. I als costats. Al demà. I a l´avui, també.Avui he tancat etapes, més d'una, però és curiós que ahir mateix en vaig començar una altra de nova, molt important.
El salt al buit pot ser difícil, ho és, no ho nego. Alguns ho fan abans, d´altres després, i molts no s´atreveixen mai a fer-ho, i d´altres ni hi pensen mai. Una vida traçada des de l´inici, seguint un camí predeterminat.
Recordo, fa molts anys, que vaig picar un text de Toni Puig a l´ordinador, que es deia "Elogi del Risc". Em va deixar de pedra. Tota la vida m´havien ensenyat que risc era una paraula lletja, dolenta, que no calia fer servir mai. I el Toni Puig em va canviar la meva manera de llegir-la.
No vull desaprofitar la vida, ni els anys, ni els mesos, ni els dies, ni un segon!
I qui vulgui afegir-s'hi, benvingut, però que s'agafi fort!!
2 comentaris:
Bé per arriscar, Eva. Quan et llegeixo, em venen mil idees, pensaments i sensacions al cap. En el fons, pels ambiciosos, tota decisió és un risc. Perquè en tota decició hi dipositem molts projectes i espectatives. Endavant! Que tinguem sort!
Quan les coses no van bé o tu no t'hi sents bé, s'ha d'arriscar. Jo sempre ho he fet així i de moment sempre ha valgut la pena!!!
Així que endavant, com deies en referència al Toni Puig, el risc és incertesa, però no és negatiu. El resultat de les nostres decisions ens dirà si ens hem equivocat. Però com tots sabem de les equivocacions també se n'aprèn.
Publica un comentari a l'entrada