dilluns, de desembre 25, 2006

El primer Nadal

The First Noel... És una vella nadala anglesa, de les més famoses, que no es refereix exactament al primer Nadal que estic passant sola. Però potser sí. Després d'una grip de cavall arriba el Nadal. El Salvador. Després del caos, l'ordre. Després de la malaltia, la salut. El començament de l'any. Lliure. Més sàvia. Amb més experiència. Recordo la dita de Maria Aurèlia Capmany: Mai no seré prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar de cap i de nou amb les mans buides.
El que Maria Aurèlia Capmany no deia és que com més vella ets, més experiència per no tornar a cometre els mateixos errors.
Quan esborres qualsevol escrit fet en llapis sempre hi queda la marca en el paper. Però s'hi pot tornar a escriure o fins i tot dibuixar-hi a sobre. I en colors! I segurament se sap millor què és el que s'hi vol fer. Liderant un mateix el seu propi projecte. I ajudar a qui ho necessita i s'ho mereix, sens dubte.
En la foto, Picasso amb Paloma, 8 anys (igual que l'Eloi).