tag:blogger.com,1999:blog-66226122024-03-07T09:51:05.756+01:00Just some thoughts / Alguns pensamentsSome of someone's thoughts / Alguns pensaments d'algú...
Postejats per Eva Donatevadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.comBlogger182125tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-25366605518959802462017-02-13T23:11:00.000+01:002017-02-13T23:11:00.066+01:00Día de temporal a BarcelonaAvui<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6KRUbTApRHtR0O1aVMMoDnz2jOf78wf2XRtIWpQBsfbZRnQ4rGloc5kMuBrzBbEfdO6LOPk1As5BLTFJslRtiD3aqhaIebMfVHVtYxu018vbxCR1ivDT_AUbacwyOdeENrfEl/s1600/IMG_20170213_212409_143.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6KRUbTApRHtR0O1aVMMoDnz2jOf78wf2XRtIWpQBsfbZRnQ4rGloc5kMuBrzBbEfdO6LOPk1As5BLTFJslRtiD3aqhaIebMfVHVtYxu018vbxCR1ivDT_AUbacwyOdeENrfEl/s320/IMG_20170213_212409_143.jpg" width="320" /></a></div>
molt@s ens hem mullat, hem tingut Fred i la natura ens ha regalar unes sensacions sublims. No wordsevadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-67501710451558125772017-02-09T13:51:00.002+01:002017-02-09T13:52:52.889+01:00Louise Hay i el senyor amb barba / Louise Hay y el señor con barba<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 14pt;">Louise Hay, en una conferència va dir: </span><i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 14pt;">"Em nego a pensar que Déu és un
home vell de barba blanca que viu a sobre d’un núvol i que no té res millor a
fer que pensar tot el dia en els meus genitals</i><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 14pt;">”.</span><br />
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX3g9QxLlgqGg8irJcoO67MQFmBioS2u86tTBFtRr_AyysxlQ2LnhqWMzveRH-BYZtGKg_4aMGmK2tbp7K87xQuaNWNonViZ5cjnh0PKUoYA6xSe3mb7dHFTlmV8egF1uBvyEK/s1600/Louise+Hay.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiX3g9QxLlgqGg8irJcoO67MQFmBioS2u86tTBFtRr_AyysxlQ2LnhqWMzveRH-BYZtGKg_4aMGmK2tbp7K87xQuaNWNonViZ5cjnh0PKUoYA6xSe3mb7dHFTlmV8egF1uBvyEK/s320/Louise+Hay.png" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 14pt;">Louise Hay, en una conferencia, dijo: <i>"Me niego a pensar que Dios es un señor mayor con barba blanca que vive en una nube y que no tiene nada mejor que hacer que pensar todo el día en mis genitales"</i></span><br />
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 14pt;">Gran Louise Hay</span><br />
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 14pt;"><br /></span>
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 14pt;"><br /></span>evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-50196857424020790972016-08-28T22:38:00.003+02:002016-08-28T22:38:30.872+02:00Una recomanació: Human (vol1, vol 2 i vol 3)<a href="https://pics.filmaffinity.com/human-145118077-large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://pics.filmaffinity.com/human-145118077-large.jpg" width="279" /></a>Un documental que es pot visualitzar a Youtube lliure de drets (versions esteses que van més enllà de la <a href="http://www.filmaffinity.com/es/film744656.html">pel·lícula del cine</a>) sobre l'ésser humà, l'amor i tots els seus vessants, els diners, la rancúnia, els comportaments, els maltractaments, els sentiments, el que ens mou, la identitat humana, també la sexual i els tabús que han de superar en moltes cultures...<br />
<br />
L'apatia d'uns pobles enfront de les malalties o de les vides miserables dels que estan lluny, o fins i tot dels que estan dormint a la teva pròpia cantonada.<br />
<br />
Sobre les guerres... El documental exposa postura humana en la qual no hi ha postures més que les de tots els entrevistats i entrevistades, la veu dels vençuts, dels maltractats, dels botxins... experiències colpidores... Amb un gran treball de fotografia en el qual els primers plans ressalten els ulls dels entrevistats de manera que condueixen directament a l'ànima de tots ells i elles, que també és la nostra.<br />
No ens podem quedar de braços creuats o indiferents després d'haver vist aquesta pel·lícula.<br />
En 3 volums, el primer destaca l'amor i les relacions; en el volum 2, el gran tema és la guerra, l'homosexualitat des de molts punts de vista, la família, la malaltia i l'apropament de la mort... Emocions en primer pla.<br />
El tercer tracta sobre la felicitat, les possessions, les drogues, les malalties, la immigració, els refugiats, la corrupció...<br />
En definitiva, acaba fent una recerca sobre el sentit de la vida, en la qual els propis entrevistats es pregunten sobre el seu propòsit vital. Molta por a la mort, a no deixar empremta... Molt desig d'entrar en la història de la humanitat...<br />
<br />
Totes les entrevistes són un primer pla amb fons negre, que se separen temàticament amb unes precioses imatges aèries.<br />
<br />
En aquest <span id="goog_1975932334"></span><a href="https://www.youtube.com/watch?v=N1WdfVWo1pQ">enllaç</a> es pot veure la primera part. <span id="goog_1975932335"></span><br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=9eWu6l8vnuc">Aquí </a>la segona.<br />
<a href="https://www.youtube.com/watch?v=gh7MfEey4J8">Aquí</a>, la tercera.evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-12656983572203614822016-08-26T16:00:00.000+02:002016-08-26T16:00:05.571+02:00Descobreix els teus límits<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Bon dia!<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiURISCRAz3KSXAzG-Bx_23OLT3qFyavtzMqL_Qt8nDXpEuCLjFFVtLGMaUyCdU77zrEdtP5XcOGqrLetq4rtE172sIn_fcsEgGLN2KFcHDG-lJKWxMsYK0sKV34idEHpAbCTPo/s1600/Limits.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiURISCRAz3KSXAzG-Bx_23OLT3qFyavtzMqL_Qt8nDXpEuCLjFFVtLGMaUyCdU77zrEdtP5XcOGqrLetq4rtE172sIn_fcsEgGLN2KFcHDG-lJKWxMsYK0sKV34idEHpAbCTPo/s400/Limits.jpg" width="225" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia: Eva Donat</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Descobrir els límits propis fa que ens respectem a nosaltres mateix@s. Quan no sabem on els tenim, ens deixem abusar, sense que els altres sàpiguen que estan abusant de nosaltres perquè no viuen aquelles accions com una intromissió dins de la nostra vida.<br />
Saber on els tenim i respectar-los és molt important per tenir una vida de satisfacció.<br />
Diuen que ser feliç@s és estar satisfet@s amb com vivim les coses que ens rodegen. Portar una vida amb més estones d'alegria que de frustració. És limitar les frustracions al mínim indispensable, perquè sovint podem decidir quina actitud podem prendre, si ens aturem un moment a reflexionar.<br />
<br />
La clau és <b>aturar-se</b>. Buidar la ment, especialment de pensaments negatius. I, un cop ens hem aturat, amb la ment clara, <b>decidir</b>.<br />
<br />
Decidir si volem enfadar-nos o assumir el que ha passat i buscar solucions.<br />
<br />
<b>I conèixer els nostres límits</b>. Si podem evitar tot allò que ens crea insatisfacció, tristor, respostes "automàtiques"... molt millor. Si sabem quins són els límits i podem parlar-los sobretot amb nosaltres mateix@s, podem posar-nos ferm@s per no traspassar-los, i pactar-los abans amb les persones que es relacionen amb nosaltres.<br />
<br />
<br />
<b>Però com conèixer els nostres límits?</b><br />
<br />
Els límits només ens els podem conèixer escoltant-nos. Sent receptius als senyals que el nostre cos ens envia.<br />
Quan veiem una persona, què sentim? Quan parlem amb ella, què sentim? Si discutim, de quins temes? Què passa quan es parla d'aquell tema i agafa una direcció x?<br />
Escoltar-nos.<br />
No jutjar l'altre, perquè fer-ho no ens deixarà conèixer i reconèixer les nostres reaccions, els indicadors del nostre cos: Com ens batega el cor? se'ns inflamen les galtes? Sentim tensió al pit? Notem que les pupil·les se'ns dilaten? És possible que al principi no tinguem consciència d'aquest tipus de reaccions perquè són automàtiques i les vivim com a normals, i habitualment entenem que "és l'altre" el qui ens ha fet sentir malament.<br />
Però per sentir-nos malament, què li ha passat al nostre cos? Com ha reaccionat?<br />
<br />
I un cop esbrinem què ha passat al nostre cos, mirem què és exactament els que ens fa reaccionar així. És el tema? És el nostre <i>ego</i>, que es vol posicionar davant de l'altre i "guanyar-lo" en una guerra?<br />
Si és així? Quina guerra? Val la pena aquesta guerra? Realment cal una guerra? Es pot pactar que una vegada sigui així i l'altra sigui d'una altra manera?<br />
Els límits estan basats en el nostre ego? Podem treballar l'ego per rebaixar-lo? Podem cedir de tant en tant i així l'altre també pot cedir de tant en tant?<br />
<br />
Si pactem aquestes cessions, quan estiguem cedint sabrem que en XX moment l'altre cedirà i no ens sentirem tan malament.<br />
<br />
Podrem establir els límits quan, primer de tot, haurem elevat la nostra autoestima i sapiguem que ens mereixem establir els límits i defensar no traspassar-los.<br />
<br />
<b>Meditar</b><br />
<br />
Per a tot això i molt més, meditar és la gran eina. Seure a "no fer res" és molt important. Buidar la ment, deixar passar els pensaments que en realitat són fútils per escoltar-nos a nosaltres mateix@s, veure'ns des de fora per poder empatitzar i simpatitzar amb nosaltres mateix@s per poder acompanyar-nos a nosaltres mateix@s amb amor en aquest viatge que és la vida. A tenir una vida que ens faci estar satisfet@s.<br />
<br />
Un bon dia més un bon dia més un bon dia, etc... fan una bona vida<br />
<br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-68274774409747438092015-02-13T13:00:00.001+01:002015-02-13T13:00:44.954+01:00Alguns consells als homes per Sant Valentí<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyNgFhilxhSvcSaThULUPQQXDxdCfrdqsNtHPMYzZJWzrekYrVSgXguzv2ugEYy-Tb1gl4Qv0u5XBIj7T2F07dPr463zF6HwHhAuNIy_0ZBZkU3SVI-8dULMuzloZi-m_3Q2Qz/s1600/cor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyNgFhilxhSvcSaThULUPQQXDxdCfrdqsNtHPMYzZJWzrekYrVSgXguzv2ugEYy-Tb1gl4Qv0u5XBIj7T2F07dPr463zF6HwHhAuNIy_0ZBZkU3SVI-8dULMuzloZi-m_3Q2Qz/s1600/cor.jpg" height="320" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
No s'hi val a dir "Jo, és que sóc més de Sant Jordi", i passar de tot. A
moltes dones ens agrada celebrar-ho tot. Tot. No li diguis que com que
ets més de Sant Jordi no cal ni trobar-se aquell dia, o fer veure que no
existeix. Vivim en una societat en què tot compta, perquè vivim
crivellats d'informacions. Cert, ens criden a consumir, massa potser.
Però hi som, cada dia, rebent tot això. Ho percebem tot, i fa dies que
to<span class="text_exposed_show">t són cors, regalets, cupidos ridículs... sí, són ridículs, però hi són. I n'hi ha molts.<br />
No cal fer grans regals, ni fer un sopar amb espelmes en un gran
restaurant, només una flor. Un dir: "Ja saps, que jo sóc més de Sant
Jordi, però et regalo aquesta flor, i ho faig ara, a primera hora del
matí". I encara millor si és la seva flor preferida. I un petó. I una
abraçada. I un mirar-se als ulls dient que sí, que sou còmplices d'allò
que es diu complicitat, amor. I desig, per què no. <br /> Que tu continues
pensant "a mi no em diu res Sant Valentí"? Millor. Llavors, la flor
molt més sovint. Però demà, també. Perquè a moltes dones ens agrada
molt, això. <br /> Tampoc s'hi val fer el mateix per l'aniversari, per
l'aniversari de la parella, o per Sant Jordi, dient que són "diades
consumistes per fer gastar diners", o "l'aniversari és un dia més"...
Moltes dones volem complicitat, amor, detalls... No regals cars, però sí
alguna cosa que ens digui que us importem. Sovint si pot ser. I si no
és sovint, com a mínim, per Sant Valentí, sí. I per Sant Jordi, també. I
per l'aniversari, també...</span><br />
</div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-84695016278343831532014-11-19T12:19:00.000+01:002014-11-19T12:19:20.609+01:00Set coses que encara no saps sobre la comunicació<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Per què des de fa uns dies no paro de rebre avisos de: 7 coses que no sé sobre... 10 coses que hauria de saber sobre... 5 coses que encara no conec de...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://spa.fotolog.com/photo/42/28/20/jackdecorazones/1257687191725_f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://spa.fotolog.com/photo/42/28/20/jackdecorazones/1257687191725_f.jpg" height="320" width="213" /></a></div>
<br />
Suposo que és una estratègia de màrqueting en què si llegim: "7" i ens ho posen numerat, per ordre i amb paràgrafs petits, i sobretot amb fotos, ho llegiré, més que no pas un rotllo amb paràgrafs enormes, sense numerar (encara que possiblement més ben escrit i argumentat)...<br />
<br />
Doncs apa!! Ara, quan ja llegeixo: set coses que no saps sobre.... penso en la Comunicació.<br />
<br />
Estratègies de comunicació, que en general volen fer-me comprar una de les coses que ens colen entremig del decàleg, heptàleg o el nombre d'items que sigui.<br />
<br />
Estratègies... poc argumentades, superficials i, la majoria, inútils. Segons el meu parer, és clar.<br />
<br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-65878103230558850102014-11-12T19:26:00.004+01:002014-11-13T11:28:44.811+01:00Al cap d'un mes de pràctica diària d'ashtanga<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.yogateachertrainingindia.co/_/rsrc/1333294998638/Asthanga-Vinyasa-Yoga-Teacher-Training/the-ashtanga-yoga-primary-series/ashtanga%20yoga%20primary%20series%20yoga%20teacher%20training%20chart.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://www.yogateachertrainingindia.co/_/rsrc/1333294998638/Asthanga-Vinyasa-Yoga-Teacher-Training/the-ashtanga-yoga-primary-series/ashtanga%20yoga%20primary%20series%20yoga%20teacher%20training%20chart.jpg" height="640" width="433" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una imatge de la sessió de postures</td></tr>
</tbody></table>
Ja fa cinc setmanes i mitja que practico diàriament ashtanga, i he notat molts beneficis:<br />
* Tinc gairebé consolidada la rutina d'anar a practicar<br />
* Me'n vaig a dormir abans per poder descansar<br />
* Menjo millor sense esforç<br />
* He recuperat moltíssim el canell, i l'espatlla va molt millor<br />
* Estic millorant la pràctica, de mica en mica però sí!!<br />
Sobre aquest punt és important destacar que hi ha dies que et sents fatal, que veus que no només no has avançat, sinó que allò que havies millorat està pitjor. Són aquells dies que ja ni hauries començat a practicar o ho hauries deixat a la segona salutació al sol. Però aquell esforç, aquella meditació són la base del ioga, l'objectiu final no és anar més lluny cada dia i fer figures de circ, sinó de ser-hi cada dia, i aprofundir en les asanes.<br />
Perquè ser-hi cada dia és el que fa progressar. Meditant millor i practicant millor.<br />
Evidentment, algunes asanes les estic intentant, altres les vaig millorant, com els Marichiasanas, que ja estic començant a fer els enganxaments de braços, cosa que no podia fer des de l'accident de bici de l'abril.<br />
<br />
Però allà hi som: cada dia!! <br />
<br />
<br />
He trobat aquesta imatge, que és espectacular, perquè mostra de la
quantitat de postures (algunes d'elles intermèdies entre postures), i el
volum que fa tota la sèrie.<br />
<a href="http://abhyasah.files.wordpress.com/2010/07/primary_big.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://abhyasah.files.wordpress.com/2010/07/primary_big.jpg" height="275" width="400" /></a><br />
<br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-56311663550138643912014-11-12T18:39:00.000+01:002014-11-12T18:39:42.046+01:00Sobre l'alimentació infantil... un article interessant<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
http://www.diariovasco.com/sociedad/salud/201411/12/exceso-proteico-causas-mayores-201411120713.html<br />
"Los niños aprenden viendo lo que hacen los adultos, por eso es bueno que se sienten a la mesa con sus padres."<br />
"Por eso hay que insistir a las familias que hay que comer muchas más
patatas, alubias, pan, cereales, frutas, hortalizas... Y medio litro de
leche o derivados como máximo al día, tampoco hay que tomar muchísima
leche. Y pequeñas cantidades de carnes, 20-25 gramos de pollo al día o
el equivalente de otra carne es suficiente, por lo que luego no se debe
ingerir ni jamón, ni chorizo, ni mortadela..." </div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-54619165492354484662014-10-14T13:02:00.000+02:002014-10-14T13:02:25.877+02:00Dia 12 de pràctica seguida d'ashtanga<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Ahir a Ioga vaig tenir unes sensacions molt bones, vaig notar que anava avançant, algun jump-through que no arribava a fer des de feia molt de temps, també en les postures de pinça arribava a mirar més enllà dels genolls... Ahir en vaig sortir molt contenta. Era la pràctica 11 des que he començat a pràctica diària de dilluns a divendres a primera hora del matí.<br />
La veritat és que és una sensació molt gratificant veure com fa de dia, veure com els companys i companyes, cadascú al seu ritme, cadascú dins de la seva pròpia pràctica, viuen la seva sèrie, de manera igual i diferent, perquè tots fem el mateix però tots de manera desigual. Semblant a una fuga de Bach si els temps també variessin. Perquè el tempo de cadascú és el tempo de cadascú. Tots estem aprofundint cada dia més en les postures, ens mirem, ens respectem, no jutgem el que fa l'altre. Aquest aspecte m'encanta.<br />
I ahir vaig intentar diluir l'eufòria d'haver anat una mica més enllà, intentant no donar-li massa importància, i pensant només que la pràctica va oferint els seus fruits.<br />
Encara més tenint en compte com ha anat avui tot: les coses s'han posat al seu lloc.<br />
Dos passos endavant i un pas i mig enrere... avui he plegat després de les postures dempeus. Ho notava, avui no toca anar més enllà!! Respecta't! I això he intentat fer. Demà em trobaré molt millor. <br />
I això que el balanç no pot ser més que molt positiu:<br />
<br />
Ja em trobo millor de la caiguda amb bici del dia 13 d'abril. Encara no al 100%, però l'avenç és molt significatiu.<br />
Des de fa 3 setmanes que estic practicant cada dia, mínim 5 dies a la setmana. Ja he fet 12 sessions d'ashtanga seguides. Respectant-me, fins allà on puc, sense passar-me, i amb els consells dels professors, que sempre em diuen de no continuar més enllà del que cal.<br />
I d'aquesta manera he passat de tenir una millora del 40% de les lesions de la caiguda a una millora del 85% més o menys. Si ho calculem en temps, podríem fer un gràfic així; es veu clarament la millora:<br />
<br />
<img alt="" src="" /><br />
<br />
I el balanç més positiu de tot plegat és que sóc conscient de quan m'estic passant, i aprenc a dir prou.<br />
<br />
I demà, més. Cada dia una mica, i així amb el temps el resultat va venint sense adonar-te'n. El que més xoca és que el resultat físic no és tan important com el d'estat d'ànim. Més control, més flexibilitat, i més força... Física i mental.<br />
<br />
<br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-85106196949573161742014-05-06T11:17:00.001+02:002014-05-06T11:17:09.563+02:00El veritable problema de l'anunci de Desigual, segons el meu parer<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
El veritable problema de l'anunci de Desigual, segons el meu parer, no és si és ètic o no que hi hagi un preservatiu, és que punxar un preservatiu implica un engany.<br />
Un engany a la seva parella.<br />
I això sí que ho trobo injust i intolerable.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://img02.lavanguardia.com/2014/05/02/El-nuevo-anuncio-de-Desigual-c_54407478555_53699622600_601_341.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://img02.lavanguardia.com/2014/05/02/El-nuevo-anuncio-de-Desigual-c_54407478555_53699622600_601_341.jpg" height="181" width="320" /></a></div>
Això sí: èxit 100% pel que fa a la notorietat de l'anunci. Si només valorem la notorietat.<br /><br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-57382171167467247532014-04-03T11:05:00.001+02:002014-04-03T11:05:23.878+02:00Tu volies...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
"Tu volies algú que lluiti per tu... Doncs jo lluito per tu."<br />
<br />
No tinc paraules. Gràcies.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://assets3.mi-web.org/entradas/0010/3581/flores-2.jpg?1341192365" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://assets3.mi-web.org/entradas/0010/3581/flores-2.jpg?1341192365" height="320" width="317" /></a></div>
<br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-58506634387854098292013-10-16T17:47:00.000+02:002013-10-16T17:47:07.072+02:00Treballem plegats en positiu!<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/govern-xifra-9375-milions-deslleialtat-estat-2750829?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h">http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/govern-xifra-9375-milions-deslleialtat-estat-2750829?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h</a><br />
Cada dia, els uns tiren els trastos als altres. "Mai és culpa meva, és culpa del de davant. És culpa de l'altre".<br />
La Generalitat rebrà 1700 milions menys de l'Estat<br />L'Ajuntament rebrà menys diners de la Generalitat<br />
I nosaltres, menys serveis <br />
I tot per què? Perquè paguem menys entre tots? Perquè hi ha menys feina? Perquè els sous són més baixos i no es paguen tants impostos? Perquè es redueix el consum i en conseqüència hi ha menys impostos directes i indirectes dels propis productes com dels venedors?<br />
Sigui com sigui, en lloc d'enfadar-nos tots plegats amb el veí de davant per semblar que ens quedem nets, per què no intentem treballar junts per fer les coses possibles?<br />
Tot per salvar un partit o un altre? Trenquem aquesta dinàmica, sisplau. Perquè així queda la política desprestigiada i, ho sento, es tiren pedres a sobre dels mateixos quan critiquen els altres.<br />
Sisplau, treballem plegats en positiu. Segur que la societat ho agrairà!<br />
<br />
<br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-62640821418663219972013-06-14T12:35:00.002+02:002013-06-14T12:39:43.232+02:00I les dones de l'hoquei?<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc_M3RyYtFEGT7qXqStODJHDYJ1_gdACbrYloBuQBPpkMCuzt6Y9Wl_WNJjvl6W9Ny4x0KSGDHEwlychdI4JRsuLNuHaiZwpFX3CDkiBghwNyRk6SEuG4T37Ffl5aJkqiC-f0LVA/s1600/dsc_0057-qpr.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc_M3RyYtFEGT7qXqStODJHDYJ1_gdACbrYloBuQBPpkMCuzt6Y9Wl_WNJjvl6W9Ny4x0KSGDHEwlychdI4JRsuLNuHaiZwpFX3CDkiBghwNyRk6SEuG4T37Ffl5aJkqiC-f0LVA/s320/dsc_0057-qpr.jpg" width="320" /></a>Avui, per feina estic buscant informacions sobre l'hoquei, i quan busco al Wikipedia, veig que hi parla de la història només del<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_l%27hoquei_herba_a_Catalunya">'hoquei masculí</a>!! <br />
Estava buscant informació per posar en un escrit, i buscava els resultats femenins, perquè recordo uns grans resultats als jocs de Barcelona.<br />
Realment, és<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hoquei_sobre_herba_als_Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27estiu_de_1992_-_Competici%C3%B3_femenina"> aix</a><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hoquei_sobre_herba_als_Jocs_Ol%C3%ADmpics_d%27estiu_de_1992_-_Competici%C3%B3_femenina">í. Les dones de l'hoquei, al 1992 van ser unes grans protagonistes.</a><br />
Però per què, com a paraula "hoquei", només se'n parla del masculí?<br />
<br />
I les dones?<br />
Aiss....<br />
<br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-82504778124847354212013-05-25T21:18:00.000+02:002013-05-25T22:42:53.733+02:00Mobilitat quieta<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Avui ha estat un dia mogut, com sol ser habitual. Avui, feina de la casa, com molts dissabtes, però avui una mica més; venien unes amigues a dinar.<br />
I han marxat. I m'he trobat amb música de fons de Krishna Das, surfejant per internet, pel Facebook, veient la vida que fan els companys, amb ells però sense ells. Sola. Molt sola.<br />
Avui, aquest apunt va per l'Albert, que sap que penso molt en ell, que sé que troba a faltar llegir-me, que la seva mobilitat és sovint més quieta que la meva davant de l'ordinador, que per a ell és una finestra de tafaneig que sé que no li agrada, però que sovint és l'única opció. Com ara la meva.<br />
Demà nedarem en aquest mar. Exactament en el tros de mar que es veu. Serem molts. Hi ha grans expectatives. Els companys es preparen per solcar l'aigua amb la força dels seus braços, moguts per una causa solidària però sobretot per la voluntat de sentir-se vius i de compartir estones, riures i establir jerarquies per, en la propera prova natatòria, establir-les de nou i, si pot ser, variar-les.<br />
Avui el mar a Badalona, a aquesta hora de la tarda, està mogut, gràcies Popy per deixar-me aquesta foto per il·lustrar la mobilitat quieta, ser testimonis que alguna cosa es belluga des de la immobilitat.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbEgyP-ZgLJwxyH7JPGIHPaf4f6buiwnZzZ3KRs3nRtlbGcpLK2b5fuLFdDgeBXSolkBoHzvMKFPtSxQUlMMoZ-6OZdXKZ4EKmLoTMMsEYC5qrBrOw8Diqli2G0NBNRxmCVPZK/s1600/Badalona+Mar+Popy.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbEgyP-ZgLJwxyH7JPGIHPaf4f6buiwnZzZ3KRs3nRtlbGcpLK2b5fuLFdDgeBXSolkBoHzvMKFPtSxQUlMMoZ-6OZdXKZ4EKmLoTMMsEYC5qrBrOw8Diqli2G0NBNRxmCVPZK/s640/Badalona+Mar+Popy.jpg" width="640" /></a></div>
</div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-22482572529846088572013-04-29T13:03:00.000+02:002013-04-29T13:03:11.496+02:00Amb aquesta pluja...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
tindrem una primavera meravellosa!!<br />
Bona tarda!!<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOxM3AZ5JQGxKB2OSUR8bWpRB2Hi3g27Cg7X5FfL3KwlfqqA6HkDk4W8LVqkrZ5WzI0enAw6ZLPY02s9Y84JVDjUiUFie7LZCb3Wq-ysy41onn7OKH4Ovif95ZECUlgVbuwJPQ/s1600/flores+de+la+primavera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="266" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOxM3AZ5JQGxKB2OSUR8bWpRB2Hi3g27Cg7X5FfL3KwlfqqA6HkDk4W8LVqkrZ5WzI0enAw6ZLPY02s9Y84JVDjUiUFie7LZCb3Wq-ysy41onn7OKH4Ovif95ZECUlgVbuwJPQ/s400/flores+de+la+primavera.jpg" width="400" /></a></div>
<br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-84924623170605808882012-12-07T20:59:00.001+01:002012-12-07T20:59:10.511+01:00Somnis<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
És curiós, aquests dies me'n recordo de molts somnis.<br />
L'altre dia somiava amb l'exseleccionadora de sincro, Anna Tarrés. Jo estava al seu costat, li deia coses, li brindava la meva amistat, i ella no em feia cas, feia el que ella ja tenia programat , com si no em conegués...<br />
I l'altre, amb l'Onurb, de ioga. Se m'acostava amb aquell somriure de nen petit que té quan se sent bé. Em deia coses des d'aquella actitud, em feia treure l'instint maternal. Ens donàvem la mà, i tots dos posàvem fre a una relació més íntima. Ves quina cosa!! Jajajaaaaa<br />
<br /></div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-13483446922172150302012-10-30T16:57:00.001+01:002012-10-30T22:21:07.517+01:00La fusta podrida d'un naufragi...<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.algomasquearte.es/WebRoot/StoreES2/Shops/61597617/4FF4/124E/2E39/443B/246E/C0A8/2971/98FD/23_Turner_Naufragios_algomasquearte_35U.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="236" src="http://www.algomasquearte.es/WebRoot/StoreES2/Shops/61597617/4FF4/124E/2E39/443B/246E/C0A8/2971/98FD/23_Turner_Naufragios_algomasquearte_35U.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Naufragis, de Turner</td></tr>
</tbody></table>
<span lang="CA" style="background-color: black; color: white;"><i style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;">“Visc agafat a la fusta podrida d´un naufragi; no puc remar cap a una destinació. Estic a mercè de qualsevol cop de vent pensant en tu, pensant per què no podia haver anat d´una altra manera, pensant en les mil oportunitats que vaig perdre d´estimar-te més tendrament”</i><span style="font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;"> (Jo confesso. Jaume Cabré)</span></span><br />
<span lang="CA"><span style="background-color: white; font-family: arial, sans-serif; font-size: 13px; text-align: justify;"><br /></span></span></div>
<div>
<span lang="CA">Sí, si ens posem dela banda de l'altre ésser estimat... Què fer?</span></div>
<div>
<span lang="CA">Està clar que a l'altra persona li sabrà greu, però per què no va anar d'una altra manera, aprofitant una d'aquestes mil oportunitats?</span></div>
<div>
<span lang="CA">L'altra persona plora. Sap el que ell pensa, sap que a l'altre li sap greu. </span></div>
<div>
A tots dos els sap greu. Una oportunitat? Quantes n'hi ha hagut?</div>
<div>
I tots dos ploren.</div>
</div>
evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-20243088072968768102012-06-27T09:32:00.000+02:002012-06-27T09:32:11.646+02:00La flor de lotus i el padmasana<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Crec que per fi he aconseguit entendre per què la flor de lotus és tan important i tan significativa per a la pràctica del ioga --i en conseqüència per al cos, la ment i l'esperit.<br />
A part de tota la història religiosa i mitològica, que ve de lluny (egipcis, hindús, grecs...), jo només parlaré de la flor en si i de la poesia que pot suscitar la seva forma (ni olor, ni tacte, ni sabor, ni l'absència de soroll o silenci). Només la vista i els seus efectes en el meu cervell.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk_E363LPaJz2mdZP2hVDwLaB2k0eQEJ0ABFRByux0OLUs3aSYMJ27oCS9pws-7SMXChdujj-ogabyZkNv6AQIokzzh7w2IAcZ1H9VyeE_HfBG-zFliaU0ptG7lDXTY-yPbeyn9g/s1600/Nen%C3%BAfar,+flor+del+loto+para+blog+++grande.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk_E363LPaJz2mdZP2hVDwLaB2k0eQEJ0ABFRByux0OLUs3aSYMJ27oCS9pws-7SMXChdujj-ogabyZkNv6AQIokzzh7w2IAcZ1H9VyeE_HfBG-zFliaU0ptG7lDXTY-yPbeyn9g/s400/Nen%C3%BAfar,+flor+del+loto+para+blog+++grande.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
La flor del lotus creix en entorns pantanosos, amb fang. Podria representar les coses no sacres, les coses impures, les coses brutes de la terra (per altra banda, el fang és una bona teràpia per a moltes malalties... però deixem de costat aquesta idea).<br />
La seva tija arriba fins a la zona de fang, on les arrels s'hi agafen amb força.<br />
És una flor efímera, com el ser humà.<br />
La flor del lotus cada nit es tanca perfectament formant un triangle, i se submergeix. Al matí següent torna a sortir a la superfície de l'aigua i s'obre.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://i62.photobucket.com/albums/h109/adal16/Gestalt/loto2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="http://i62.photobucket.com/albums/h109/adal16/Gestalt/loto2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
La similitud amb la posició del lotus complet de ioga (o Padmasana) és l'arrelament a la terra al mateix temps que la perfecció externa, la bellesa i la pau. Els peus, genolls, mans, colzes, espatlles i cap sobresurten en el padmasana de manera similar als pètals de la flor.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://media.wiley.com/assets/136/82/0-7645-5342-9_0810.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://media.wiley.com/assets/136/82/0-7645-5342-9_0810.jpg" width="278" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">del llibre Yoga for Dummies de Doug Swenson<br />
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
Ja tindríem aquí el xacra arrel, ben arrelat a terra, i els xacres superiors elevats. Símbol que per assolir la perfecció cal l'arrelament i l'elevació, tot en una sola figura.<br />
Al centre del lotus hi ha la part sensible, com ho seria el plexe solar en els humans.<br />
És, doncs, el símbol de la perfecció.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://wildyogi.info/sites/default/files/03-doug-david-park.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="290" src="http://wildyogi.info/sites/default/files/03-doug-david-park.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Del llibre <a href="http://www.ashtanga.net/store/Ashtanga-Yoga:-The-Practice-Manual/c16/p10/ENGLISH-VERSION-Ashtanga-Yoga-The-Practice-Manual/product_info.html?osCsid=9f4fgt9mnaj64d7612a30mrkd5">Ashtanga Yoga Practice</a> de David Swenson. Els germans Doug i David Swenson, ja fa uns quants anys!</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Gràcies, Doug i David Swenson per la vostra aportació. Sou una gran inspiració!<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
I aquí a baix, Doug, David i Laurie Swenson. Una foto que també té uns quants anys però que m'encanta! Namasté!</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://wildyogi.info/sites/default/files/04-doug-lauri-david-park.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://wildyogi.info/sites/default/files/04-doug-lauri-david-park.jpg" /></a></div>
<br /></div>evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-49013643639441821832012-06-13T09:35:00.001+02:002012-06-13T09:35:56.837+02:00Missatges contradictoris<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<br />
<br />
<div>
<span style="background-color: #444444; color: white; font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Avui, com cada dia, he rebut un newsletter d'una revista francesa per a dones (ho faig per tenir-me al dia de francès, si no les llengües es rovellen). Sobre el tema de les franceses i l'alimentació no sóc la persona més adient per parlar, però sigui com sigui, el titular d'avui deia:</span></div>
<span style="color: white; font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><b style="background-color: #444444;">"<span style="text-align: -webkit-auto;">7 recettes ultra gourmandes au Nutella ® / Le grand jeu de la minceur : 5 000 euros de cadeaux à gagner"</span></b></span><br />
<span style="text-align: -webkit-auto;"><span style="background-color: #444444; color: white; font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">(<i>7 receptes ultra llamineres amb Nutella / El gran joc de l'aprimament: 5.000 euros en premis)</i></span></span><br />
<span style="text-align: -webkit-auto;"><span style="background-color: #444444; color: white; font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">I aquestes fotos, una al costat de l'altra:</span></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKDAF-uncj6Ul3pHljDh22JI1L8DFseN6cmAFKhDV2tx6JvW6O0nFhuNJsRMIRFY4e0yZObfbyf19icf1TZczn-l_RWt_FNCNUBpSDbUTUh7N2NYFvkHb44eINdGlpS0MMbTuU/s1600/Nutella.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="background-color: #444444; color: white;"><img border="0" height="244" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhKDAF-uncj6Ul3pHljDh22JI1L8DFseN6cmAFKhDV2tx6JvW6O0nFhuNJsRMIRFY4e0yZObfbyf19icf1TZczn-l_RWt_FNCNUBpSDbUTUh7N2NYFvkHb44eINdGlpS0MMbTuU/s320/Nutella.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="background-color: #444444; color: white;"><br /></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAysAcPgRxM3DfPQPGlYi-UXHH-zVJxXBLOWg9VLVI3TdDtqzmv7AJJer3-2pSiahKUkyKFdNuREMxZHFKeJIUfIjydgkBSKDeEUOa4aqgZwd436ldfEUna8OFGB5VQ0-K8fXG/s1600/concours+minceur.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="background-color: #444444; color: white;"><img border="0" height="163" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAysAcPgRxM3DfPQPGlYi-UXHH-zVJxXBLOWg9VLVI3TdDtqzmv7AJJer3-2pSiahKUkyKFdNuREMxZHFKeJIUfIjydgkBSKDeEUOa4aqgZwd436ldfEUna8OFGB5VQ0-K8fXG/s320/concours+minceur.jpg" width="320" /></span></a></div>
<span style="text-align: -webkit-auto;"><span style="background-color: #444444; color: white; font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></span><br />
<span style="text-align: -webkit-auto;"><span style="background-color: #444444; color: white; font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Sé que es tracta de dos temes diferents, però... han d'estar realment un al costat de l'altre? Un s'aprima menjant cremes de xocolata? No volen que ningú guanyi el premi? Realment cal un premi per aprimar-se? Realment cal que les franceses (en general) s'aprimin? És bo aprimar-se per aprimar-se? Cal un concurs? Es pot donar un pemi perquè la gent s'aprimi? Ja es veu que no és per salut, sinó que és per estètica... Cal incentivar aquestes pràctiques, i al costat posar receptes amb Nutella?</span></span><br />
<span style="text-align: -webkit-auto;"><span style="background-color: #444444; color: white; font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Quins missatges reben les persones? </span></span><br />
<div style="text-align: -webkit-auto;">
<span style="background-color: #444444; color: white; font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;">Es tracta d'una dieta saludable? Potencia la pràctica de l'activitat física? De menjar sa? O simplement atiborrar-se de nutella i després passar gana per intentar guanyar el concurs?</span></div>
<div style="text-align: -webkit-auto;">
<span style="color: #222222; font-family: 'Helvetica Neue', Arial, Helvetica, sans-serif;"><br /></span></div>
<br />
</div>evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-50903247853032978712012-05-16T09:35:00.001+02:002012-05-16T09:35:30.971+02:00Frittoli i Zajick, de tu a tu<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">Ahir vaig assistir a un diàleg entre Barbara Frittoli, Dolora Zajick i el periodista i historiador Pablo Meléndez-Haddad organitzat per <a href="http://www.amicsliceu.com/">Amics del Liceu</a>.<br />
Barbara Frittoli és la soprano que interpreta el personatge d'Adriana Lecouvreur, i Dolora Zajick és la Principessa de Bouillon.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJQBlka_ygtZziPCiJuZBQi8Py2yiwX13ynu_wdlz5wrpiKeQuYuDkh3BXZAhZEcHpp_6-QKV-R_mLIJXwItEL8eqN04x4-wJW3v0N3iiyR9a-huas5KWc7si9j7lJ767rJ3A/s1600/Frittoli+Zajick.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="138" width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiJQBlka_ygtZziPCiJuZBQi8Py2yiwX13ynu_wdlz5wrpiKeQuYuDkh3BXZAhZEcHpp_6-QKV-R_mLIJXwItEL8eqN04x4-wJW3v0N3iiyR9a-huas5KWc7si9j7lJ767rJ3A/s320/Frittoli+Zajick.jpg" /></a></div><br />
Va ser molt interessant i curiós. La Frittoli al costat de la Zajick, tenir-les tan a prop ha estat una gran experiència. Hi ha hagut coses interessants com que la Frittoli ha dit que considera que Adriana Lecouvreur és una òpera fàcil, que només té 2 o 3 sobreaguts de certa dificultat, i que és una òpera que a ella no li agrada. Diu que a part de l’acte 4, on sí que es commou, la resta troba que té poca substància, que hi ha notes que hi faltarien. Que ella està acostumada a Mozart, per exemple, que és molt més bo. Que ella considera que el paper d’Adriana és interessant, però que hi ha òperes més bones. Ha dit clarament que es mira molt els papers que fa perquè vol durar molts anys. Que la veu amb els anys va canviant, la posició dels òrgans de la veu canvia amb l'edat, i que ella vol intentar mantenir la veu tal com la té al màxim de temps possible. En aquells moments he mirat la Zajick, a veure quina cara hi posava, i no feia cara de gaire contenta, no. Ella mateixa ha dit que té 60 anys… De tota manera la Zajick ha dit que ara no arriba als mateixos aguts, però la veu ha guanyat en els baixos.<br />
Ha dit que ara està molt engrescada en un projecte, una nova òpera, Dolores Claiborne (heu vist la pel·lícula? Casualment jo l’havia vist dues vegades, <a href="http://www.filmaffinity.com/es/film276375.html">Dolores Claiborne</a>, intepretada per Kathy Bates com a actriu principal, la pel·lícula es basa en una novel·la de Stephen King), que li estan fent per a ella. M'encanta que hi hagi òperes que es fan per a cantants, encara avui! Com feia Verdi! Vaja, és un pensament en veu alta, perquè segur que les òperes es fan pensant en uns cantants en concret, tant per amistat com per tessitura, etc... Callo.<br />
També ha estat curiós que hem sabut que totes dues tornaran a coincidir al Liceu d’aquí a un parell d’anys, en una mateixa producció.<br />
I moltes més anècdotes!<br />
M’ha sorprès que ni l’una ni l’altra han tingut ni divisme ni falsa modèstia. Saben que són bones, saben qui són, i fins on poden arribar.<br />
Una bona lliçó!<br />
<br /></div>evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-33910429543433003392012-04-02T10:11:00.000+02:002012-04-02T10:11:35.282+02:00Los idus de marzoEm va agradar molt aquesta pel·lícula. Pel que fa a la fotografia, fixeu-vos com si tapem un ull al personatge, sigui el que sigui, passa de ser una persona a ser l'altra. Qui podia imaginar que la diferència entre George Clooney i Ryan Gosling és un ull!
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUpbxaI5u2uwiZr-8HlYufNrXMbF_0NpYKmA-Fy3rpO9css5iQwtoAdS6QZVMHrqGiuwxzHtzwNCrzIfnzCyVTPqtLCEU5-F6CL3XQJDXo3EbndiyB9WLF3CfmdDAT0E1cAdez/s1600/Los_idus_de_marzo-225502015-large.jpg" imageanchor="1" style="margin-left:1em; margin-right:1em"><img border="0" height="320" width="216" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiUpbxaI5u2uwiZr-8HlYufNrXMbF_0NpYKmA-Fy3rpO9css5iQwtoAdS6QZVMHrqGiuwxzHtzwNCrzIfnzCyVTPqtLCEU5-F6CL3XQJDXo3EbndiyB9WLF3CfmdDAT0E1cAdez/s320/Los_idus_de_marzo-225502015-large.jpg" /></a></div>
La pel·lícula, bona. Molt bona. Trama política, el que és no ho sembla, el que sembla no és, les coses tenen una raó de ser... només un petit fil va quedar penjat, que no he acabat d'entendre ni de lligar, i és un assumpte sobre el contingut d'una trucada telefònica. Com se n'assabenta una persona del contingut d'una trucada telefònica que va al telèfon d'un tercer?evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-267449380545873582012-01-22T13:36:00.000+01:002012-01-22T13:37:34.932+01:00Blog de Eduard Punset » Nos sobran razones para pensar en un futuro mejor<a href="http://www.eduardpunset.es/14815/general/nos-sobran-razones-para-pensar-en-un-futuro-mejor">Blog de Eduard Punset » Nos sobran razones para pensar en un futuro mejor</a><br />Cal trobar optimisme... Vet aquí uns apunts optimistes. De ben segur que serà la meva propera lectura. <br /><br />Manifiesto del #optimismo:<br />.<br />1. No es cierto que exista una crisis económica planetaria, lo que existe es una crisis específica de países específicos.<br />2. La esperanza de vida aumenta 2,5 años cada década. Por primera vez aprendemos que hay vida antes de la muerte y que cualquier tiempo pasado fue peor.<br />3. La educación y la medicina avanzan hacia la personalización, y nos obligan a engendrar un nuevo modelo social. La prevención será más importante que la curación.<br />4. Un gran descubrimiento: el aprendizaje social y emocional. Por primera vez en la historia de la evolución empezamos a conocer y gestionar las emociones. Y sabemos que es tan importante aprender como desaprender.<br />5. Las redes sociales son lo que nos hace distintos del resto de animales. El origen de la interconexión actual está en las rutas de la Seda y del Incienso. Gracias a la revolución digital ahora la comunicación puede ser instantánea y universal.<br />6. Tras los avances de las ciencias de la mente, hoy conocemos la importancia del inconsciente con relación al pensamiento racional. Por primera vez constatamos que podemos confiar en la intuición.<br />7. Nunca habíamos sabido tanto sobre la naturaleza de la felicidad. Eso es lo esencial: la felicidad se encuentra en la sala de espera de la felicidad.<br />8. Otro de nuestros quebraderos de cabeza seculares: la belleza. Sabemos que la belleza es ausencia de dolor, o sea, la que refleja un rostro con un nivel de fluctuaciones asimétricas inferior al normal.<br />9. Evolutivamente, en tiempo de crisis, la manada se vuelve hacia los jóvenes para que ejerzan su liderazgo. Es pues, la hora de los jóvenes. No pueden defraudar.<br />10. Hace unos años estábamos convencidos de que la visión del universo correspondía a la realidad. Luego descubrimos que esa visión dependía del marco y de las emociones. Ahora sabemos que es el resultado de un modelo matemático: la incertidumbre envuelve a nuestro universo.evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-64192057372497200252012-01-13T10:17:00.000+01:002012-01-13T11:27:05.988+01:00Inez i SaoAquests dies estic llegint el llibre <a href="http://www.lecturalia.com/libro/38472/contra-el-viento">Contra el Viento</a> d'Angeles Caso.
Acabo de llegir un post del bloc de <a href="http://anchaesmicasa.wordpress.com/author/andandoporcasa/">José Luis</a>, en què parla d'una anècdota que ha llegit sobre Inez Haynes Irwin. Una cosa porta a l'altra... dones... parlen portuguès (resulta que Inez era de família de Boston, però tant és, era nascuda a Rio de Janeiro i això compta per a les associacions d'idees), i me n'he anat al wikipedia, a veure qui era Inez Haynes Irwin. Potser algú es posarà les mans al cap: "Eva! Com és que no saps qui és!", doncs aquí està el <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Inez_Haynes_Irwin#cite_note-Showalter-0">wikipedi</a>a per almenys donar-nos-en unes pinzellades.
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Inez_Haynes_Irwin_1923.jpg/240px-Inez_Haynes_Irwin_1923.jpg" imageanchor="1" style="clear:right; float:right; margin-left:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="345" width="240" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/d/d2/Inez_Haynes_Irwin_1923.jpg/240px-Inez_Haynes_Irwin_1923.jpg" /></a></div>
La seva mare (continuem la divagació), segona dona d'un home vint-i-quatre anys més gran que ella, que havia de tenir cura de 17 fills (10 dels quals eren seus)... ufff Se'm fa una muntanya pensar en totes aquestes complicacions familiars. I jo que penso que les meves ja ho són prou, amb 3 fills, una feina, voler fer esport...
Ella en els seus escrits parlava de les dones que es casen per servir un home i tots els seus fills... uf. No comment!
Sao (amb una dièresi que no sé com posar amb el meu teclat), la protagonista de <a href="http://www.lecturalia.com/libro/38472/contra-el-viento">Contra el Viento</a>, almenys crec que de moment ho és, vol fer una vida pròpia, vol ser metgessa, i la vida l'empeny cap a altres bandes, però ella continua ferma (almenys fins al punt on em trobo del llibre).
Les dones no ho hem tingut gens fàcil. No ho tenim gens fàcil.
Avui he vist una dona embarassada al tren, i he recordat com em trobava jo quan estava embarassada. Plena de responsabilitat. Més responsabilitat que il·lusió, perquè quedava tapada per la por. Por de no fer-ho bé, perquè no sabia com fer-ho, tornem a la responsabilitat. Una responsabilitat amb amor... potser una trampa. Una trampa del nostre temps.
Les dones ho ho tenim gens fàcil. Allà no ho tenen fàcil, però aquí tampoc.
Suposo que tenim en els gens que la raça humana hem sobreviscut amb l'esforç de les dones: parir, treballar dins i fora de casa des de sempre, tenir cura dels altres... I encara creiem que ha de ser així. Però si ha de ser així, per què no ho vivim bé?
Per què no ho trobem natural? Potser no ho és.
Gràcies a dones com Inez Haynes Irwin, el món femení va començar a canviar. No per les coses que fem les dones, sinó per la consciència del que fem i el que hem de fer.
Podem votar, creiem que podem canviar el nostre entorn com ho fan els homes, però la nostra tasca sempre ha estat mantenir allò que els homes han creat.
Creiem que podem canviar, i treballem per conscienciar les nostres filles (com ho van fer amb nosaltres) que hem d'estudiar, que hem de treballar, que ens hem de "realitzar" com a persones... i no sabem parir, no sabem tenir cura dels nens perquè no aprenem de ningú del nostre voltant perquè avui en dia vivim en cases diferents de les dels nostres familiars, i a més estem convençuts i convençudes que no volem fer-ho com ens van educar a nosaltres...
Volem canviar-ho tot sense saber gaire.
Aprenem, com sempre, amb l'experiència. A força de cops.
I no arribem a tot.
Mala consciència: no arribem a la feina, no arribem amb els nens, no arribem amb el marit, no arribem a res... i nosaltres sense depilar!! DIOSSS!!
Però cal dir que continuem amb sentit de l'humor, i quan a Inez li acaben preguntant: <a href="http://anchaesmicasa.wordpress.com/2012/01/13/p-g-wodehouse-cuenta-una-anecdota-de-los-irwin/">Rostre? Ella contesta: Sí.</a>
Potser aquesta no és la fotografia més bonica de la senyora <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Inez_Haynes_Irwin#cite_note-Showalter-0">Inez</a>. No he anat a buscar-ne una altra, simplement la de Wikipedia, que és la mateixa que ha posat José Luis en el bloc. No cal. Jo molts dies estic igual que Inez. Sóc Inez.
Bon dia!evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-5993901531296650672012-01-11T19:04:00.001+01:002012-01-11T19:04:19.458+01:00PirenaAvui, per qüestions de feina, he anat a la roda de Premsa de Pirena. De vegades havia vist imatges a la tele, i ho trobava espectacular.
El múixing és un esport que és esport des que el 1925 es va fer una travessia per portar medicaments a la costa oest d'Alaska perquè hi havia una epidèmia de diftèria.
Després, com a commemoració, es va establir aquest circuit que va esdevenir esport (a més de ser mètode de transport que ja existia feia molts anys als països de neu).
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2wT_tiELmFTthTHVFCWIMRw8-4HQQhl10D5418LZIlLgvI56L0c7MchVkFcSQMMPq9BLTn60uCgDK-k9XkEQh0X5fVf0gszc_yiHFKFd_CkGW3QqJitEkzQVRjtVFQgcaDetH/s1600/2011et06_08.JPG" imageanchor="1" style="clear:right; float:right; margin-left:1em; margin-bottom:1em"><img border="0" height="213" width="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2wT_tiELmFTthTHVFCWIMRw8-4HQQhl10D5418LZIlLgvI56L0c7MchVkFcSQMMPq9BLTn60uCgDK-k9XkEQh0X5fVf0gszc_yiHFKFd_CkGW3QqJitEkzQVRjtVFQgcaDetH/s320/2011et06_08.JPG" /></a></div>
Foto: Jordi Feliu
El cas és que avui aquesta activitat és un esport per al qual es preparen molts equips gossos/persones, i cal molt d'entrenament, i cal molta dedicació. Qui pot dedicar-se a preparar-se per a múixer?
És rendible?
Llàstima que aquest any fa calor, i el Pirena tindrà poca neu... no sé si quedarà menys espectacular. Sigui com sigui, ha estat una gran experiència ser-hi.evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6622612.post-82648080593255933912012-01-11T18:46:00.002+01:002012-01-11T18:46:52.735+01:00Cita...There are only two days of the year when you can't do anything: one is called yesterday, the other is called tomorrow, therefore TODAY is the right day to love, believe, do and, above all, LIVE. - Dalai Lama
Hi ha dos dies a l'any en què no pots fer res: un s'anomena ahir, i l'altre s'anomena demà. Així doncs, AVUI és el dia adient per amar, creure, fer i sobretot, VIURE.evadonathttp://www.blogger.com/profile/16550009357588336124noreply@blogger.com0