La vida, un puzzle

Un puzzle. Sí, en anglès, que és com molts li'n diem. La paraula trenca-closques em fa l'efecte d'una cosa lletja, trencada, i en realitat és una suma, si més no en aquest cas. El fluir de la vida és un puzzle. Hi ha peces que queden inconnexes, però a poc a poc es van component. Coses, persones, accions que a la vida semblen fils que han quedat sense lligar, sense saber perquè, alguns prenen forma i no només cusen, sinó que hi fan brodats.
Des de principis de desembre sabia que la meva vida faria un tomb. Intuïció? Segur. D'això no me'n falta, sempre hi he confiat.
I sí, vaig saber que començava la tercera part de la meva vida, el meu àngel em va fer intuir i em va donar confiança que hi hauria canvis. I ja hi som. El vaixell ja ha sortit de port. Fa 4 mesos que ja navega, no sabia ben bé cap a on, intentava dirigir-lo, era difícil, no sempre es deixava, però ara ja crec que ell i jo anem a l'una.
Demà, possiblement, més.
Bona nit.