Fer un balanç de les vacances, en aquest cas, és molt difícil.
Moments bons, dolents, fantàstics, horrorosos. Del cel a l'infern en un segon. De vegades de l'infern al cel en uns minuts...
Moments de coneixences, de separacions, de solitud i companyia. De pensar molt, i d'actuar sense pensar, també.
Com la vida, en constant moviment. Obrint etapes i tancant-ne d'altres. Unes que cuegen i altres que comencen a despuntar.
Espero que mai a la vida de nou pateixi aquestes oscil·lacions que segur que no mereixo. Una torre Eiffel il·luminada es veu des de tot arreu, evident, però també que no es veu des d'enlloc... Si no es vol veure, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada