La seguretat

La seguretat no existeix.
Existeix la confiança.
Com que cada dia surt el sol, quan es pon confiem que demà també sortirà.
Qui ens garanteix que demà tornarà a sortir? Sempre ha estat així. I l'home, com la majoria d'éssers vius del nostre planeta, ens hem construit tota la vida al voltant d'aquest fenòmen. Confiança que serà de dia perquè sortirà el sol, confiança que plourà algun dia i regarà les plantes i l´aigua s´emportarà la brutícia. I construim cases amb teulada perquè sabem que ens farà falta. Confiem en les coses bàsiques, i això és el que ens dóna seguretat.
Construir, sí, confiar, també.
Construir pensant en el futur però sense oblidar l'avui.
És més important ser feliç avui que creure que podem tenir seguretat. Només el temps ens va donant la il·lusó de la seguretat, perquè no existeix.
Aquí, una de les fotos del meu cosí Xavier

Obra d'art col·lectiva

Al Tibidabo hi ha una zona on molta gent hi penja les seves polseres després de sortir del parc d'atraccions. Amb poc vent que hi bufi, es fa com una catifa, un mar que es belluga... Quantes mans han tocat tot allò, quantes vivències i adrenalina hi ha en cadascuna d'aquestes polseres! 

El cuento de la isla desconocida

És curiós. Acabo de llegir El cuento de la isla desconocida, de Saramago, un amic me l'ha prestat. El que és curiós és que després de llegir-lo he anat a Internet a veure què n´opinen alguns crítics...
I no sé perquè no parlen del que a mi m'ha provocat. Els crítics parlen d'un viatge interior. Que l'home és una illa. Que l'amor és el qui ho guia tot...
Jo veig molt més que això en les apenes 50 pàgines que té.
L'home no és una illa per descobrir, sinó que la vida de l'home és una illa per descobrir. El seu camí està per traçar. Les seves il·lusions, els seus projectes, tot el que l'ha de moure està per descobrir i per fer. Per dins, però també i sobretot, per fora. En les seves accions.
El simple fet de voler descobrir és el que mou l'home.
Que aquest conte barreja somni i realitat, fent que la realitat habitual en aquest cas sigui un somni, i que després l'home es troba en la realitat per poder realitzar el seu somni.
Que tenir-ho tot acaba per fer que es desmunti tot, impossible de gestionar, i el somni s'anul·la, el vaixell queda ancorat a terra.
Que cal saber aprofitar les oportunitats, i que cal aprendre a comunicar-se home-dona per poder arribar a l'amor, lliurement.
Això sí, m'agradaria que la protagonista fos una dona i el seu company un home de la neteja...

Coses que fan llàstima, de debò

Hi ha coses que podrien fer riure, però que fan molta llàstima...

Atraca un banco y huye en bicicleta con un botín de 40 euros en monedas

S. M. - Sabadell

EL PAÍS - 09-09-2006

Luis L. G., de 41 años y vecino de Granollers, irrumpió en una sucursal bancaria de la calle de Riera de Canovelles (Vallès Oriental), el pasado miércoles hacia las 9.40 horas y, tras amenazar a los trabajadores con una navaja, consiguió un botín de 40 euros en monedas. Huyó en bicicleta, con las monedas en los bolsillos, y 20 minutos después fue detenido por los Mossos d'Esquadra. El juez lo ha puesto en libertad con los cargos de robo con intimidación.

Luis salió de prisión el pasado 4 de agosto, tras cumplir 20 años y, en cuatro semanas, ya ha sido detenido dos veces por robo. Tiene 39 antecedentes, 11 de ellos por robo con violencia.

El miércoles, en la entidad bancaria, intentó, sin éxito, taparse el rostro con una media. Muy nervioso ante los intentos frustrados de ocultar su identidad, según la policía autonómica, se puso "violento y sacó un objeto que escondía en el bolsillo". Enseñó una navaja a los trabajadores y, ante las amenazas, éstos le dieron una caja con monedas. Con los 40 euros obtenidos, el detenido cogió la bicicleta e intentó huir. La persecución duró muy poco. Los agentes le alcanzaron y, tras un registro, hallaron un par de medias de lycra, una navaja y un montón de monedas por los bolsillos del detenido.

Felicitat a la ciutat

Es poden passar estones fantàstiques a la ciutat!! 

Adrenalina!

Que necessària que és l'adrenalina! Una hormona que segreguem en situacions d'estrès. Desenvolupa la confiança, l'autoestima... És boníssima!
Aquí, al Tibidabo. 

El que saps i el que creus que saps...

Hi ha gent que creu que saps moltes coses.
Hi ha gent que creu que saps més del que saps.
Hi ha gent que creu que no saps res.
I tu, què creus que saps?
Moltes vegades saps més del que t´imagines...
Només cal deixar anar la intuïció i barrejar-la amb els records que han quedat per allà inconnexos, entrellaçar-los... i muntar el puzzle. Tinc la sort de conèixer uns quants especialistes: el David, el Màrius, el Toni, la Dolors, la Rosa...
Recordo un professor --potser el millor-- que vaig tenir a l'escola, Michel Cejtlin, autor de Je rêve petit bourgeois, i altres llibres sobre didàctica de la filosofia, que s'ho passava molt bé ensenyant-nos a "estirar" part del cervell (recordo exactament aquesta sensació) per fer-nos arribar a pensaments que sense aquell estirament no haurien arribat mai a configurar el puzzle.
Estic molt agraïda a Cejtlin per ensenyar-me a fer aquest treball.

Canvio de tema, però no puc evitar-ho:
Per què dos dels millors professors que he tingut mai són morts? Michel Cejtlin i Alain Vietti, professor d'història, sindicalista, sencer, "alt de color" (com diu l'autor de l'enllaç), fumador de Ducados, tocat.
Tornem a la intuïció...
De la intuïció al coneixement hi ha un pas. De vegades, ni això.
De la vida a la mort també hi ha un pas. Perquè no existeix mort si no hi ha hagut vida. I passa en un segon. Igual que del bé al mal. Un segon.

La generositat

Avui he escoltat al qui serà nou alcalde de Barcelona divendres (si res no falla). De tot el que ha dit em vull quedar, ara, amb una paraula: generositat.
Generositat per qui deixa un càrrec --és difícil de deixar el poder, és difícil fer una retirada a temps, per cert, qui decideix quan és "a temps"?-- i l'ofereix al nou vingut.
Generositat per oferir-se als altres i treballar.
Generositat per quan toqui de nou donar el relleu, perquè tocarà!
Generositat per a la joventut, generositat per a l'experiència.
Generositat ...
No tinc un diccionari etimològic, però estic convençuda que l'arrel és de "generar". I només es genera a través de la transformació, en present, ja que res es crea, tot es transforma. I evoluciona.
L'utopia seria evolucionar tots a la vegada, igual, com el desig que té qualsevol matrimoni el dia de l'enllaç. No sempre s'evoluciona junts, no sempre es generen junts les mateixes il·lusions, els mateixos projectes. Per les raons que siguin.
I quan és moment de canvis, cal ser generosos i sortir d'allà, (i, és clar, generar o participar en nous projectes, si no t'enfonses), o ser generosos i aportar-ho tot.
Paraula d'avui: generositat.
Espero que l'evolució del nou alcalde vagi sempre de la mà de la generositat.
Perquè Barcelona evoluciona. Els ciutadans són generosos, ai Rousseau! Sempre he volgut ser rousseauniana. Crec en l'home. En el ser humà. Generós.

Expectatives

Ara és una època de canvis. D'apostes. De trobades, de despedides. D'equips i de projectes.
Joventut, incorporant-hi experiència.
Primavera a la tardor.