Deià, el decliu del Nord

Acabem d'arribar de Mallorca. Un lloc fantàstic. Preciós. Té de tot. Des de platja de sorra blanca, coves, ciutat, plana amb molins, ovelles, verd, groc, vermell, blau, sol, pluja, boira...
Mallorca és una illa d'un tamany perfecte. Ni massa petita, ni massa gran, amb moltíssimes coses per fer, moltíssim per viure.
S'hi respiren tot tipus d'ambients, en tornaré a parlar en un altre posting, però ara, del que vull parlar és del que més m'ha frapat, que és aquest. Deià. Excepcional.
Deià, en plena Serra de Tramuntana, és un poblet orientat al nord-oest, amb unes quantes cases, moltes d'elles deshabitades durant les èpoques no estivals. I s'entén. És difícil imaginar-se la vida fora de l'epoca assolellada. Un hivern a Deià pot ser molt trist. El sol hi arriba a partir del migdia, i se'n va pel fons del mar, a la tarda. quan les tardes són tan curtes... Trist, molt trist. No té FengShui. És curiós com hi ha gent que fa estudis de FengShui amb el Ba-Gua, a dins i fora de les cases, però hi ha llocs on es veu claríssimament si n'hi ha o no, i pot no ser igual a l'estiu que a l'hivern. En un lloc que no té FengShui la gent acaba no vivint-hi, el lloc acaba abandonant-se. La gent no s'hi troben a gust, potser s'hi posen malalts...
Deià, a l'hivern, no té gens de FengShui. Segur. Però a l'estiu en té moltíssim! És el lloc ideal per passar-hi les vacances d'estiu, però no per comprar-hi res. Les cases acumulen mal FengShui durant els mesos d´hivern, i n'acumulen de bo durant l´estiu, potser no suficient, no ho sé...
Avui en dia el turisme ens ho trastoca tot. Les cases de Deià continuen dempeus perquè es lloguen (i ben bé que les lloguen!), durant els mesos estivals, i a l'hivern algú les manté per poder-les llogar a l'estiu. Però en aquest lloc, si algú hi continua vivint a l'hivern, s'ho deu passar malament, és humit, fred, fosc...
Un paisatge meravellós per veure'l, respirar-lo, mirar-lo amb calma... Mentre sempre puguis tornar al teu llogarret, que no és aquell, per fer alquímia energètica amb allò respirat.
Un lloc que s'esfondraria si no fos pel turisme. Avui, ben pocs hi anirien a viure. Potser algú que vulgui respirar decadència. I viure-la. I morir-la. Com Robert Graves (aquesta és la seva tomba, a terra, al cementiri de Deià).