No sé qui és Tomàs. Crec que deu ser un pintor.Hi ha molt de misteriós en això d'internet. Hi escrius, publiques, i potser algú t'ho llegeix. I, potser, algú hi posa algun comentari. D'aquest algú --si s'identifica-- pots veure'n la seva pàgina i què pensa, o si més no què diu que pensa.
He dit que Tomàs deu ser un pintor? Sens dubte. Però també un artista. No només perquè pinta, evidentment que no! Quants pintors he vist a Montmartre que no són artistes (o no fan d'artistes en aquelles obres). Tomàs és un creador. Crea constantment, amb disposició creativa. Des de la soledat. Des de la companyia.
Segur que ha viatjat molt, segur que ve de l'altra banda de l'Atlàntic, o hi ha estat moltes vegades.
Ves a saber quina imatge em puc fer d'ell. És canviant.
Així que no sé qui és ni on viu, ni quina edat té, crec que sí que deu ser un home, però això sí, pensa i crea.
Benvingut!
1 comentari:
Alguna vegada ens han preguntat quina paraula ens agrada més, pel seu significat. Una tria personal podria ser: Harmonia. Sensibilitat. Contrast. Creació. Aquesta darrera és tot, és un terme absolut. I el món és relatiu, tan relatiu. Igual que la perfecció, a la creació no es pot arribar, però sí que ens podem acostar cada vegada més... sense arribar-hi, com aquella tortuga que anava cap a una paret i mai hi arribava.
És el viatge allò que val la pena i no Itaca. El viatge (vertical) ens fa grans, constants. No som creadors, som navegants. L'artista no està mai satisfet de la seva obra, perquè allò que ha fet és només una part d'allò que volia expressar, de tant inefable que era. Sempre ens acostem, mai hi arribarem... aquí està l'interès per viure, perquè quan arribem a Itaca s'ha acabat el viatge.
Publica un comentari a l'entrada