La disposició creativa

Molts que em coneixen saben que sovint els parlo de la meva teoria de la disposició creativa.
I és curiós, perquè no es tracta de disposar les coses de manera creativa, sinó de tot el contrari. Es tracta, més aviat d'estar "en disposició creativa", independentment d´allò que hi hagi al voltant.
Et poden passar coses bones o dolentes, pots estar físicament actiu o passiu... L´important és estar en disposició creativa.
Crear i re-crear sons, volums, colors, viure i estar receptiu a tot allò que t´envolta, i saber reconèixer les oportunitats, per aprofitar-les!
Aquest estiu podia ser bo o dolent. I he triat que sigui fantàstic. Al setembre engego un any en què tindré molta feina, i he de descansar. I, per a mi, descansar vol dir canviar d´activitat i, si pot ser --encara que no és obligatori--, d´espai.
Aprofitar les oportunitats per crear i solucionar temes pendents de tota la vida. No sé si arribaré a veure l´aurora boreal, però anar a Finlàndia és un dels meus somnis. Tenda de campanya a les espatlles, malles per anar amb bicicleta, autan per als mosquits... i cap allà que hi falta gent!
Sola, però amb la bona companyia de la disposició creativa, que és qui m´ha ajudat sempre, i sempre ha estat amb mi. Sort que aquesta no m´ha fallat mai.

El millor petó

Per a mi, sens dubte, el millor petó de la història del cine és aquest. Burt Lancaster i Deborah Kerr a la platja.
Força, seducció, erotisme, passió... Tot des d'una elegància inqüestionable.
Però... Això sí. És una escena en blanc i negre en una pel·lícula de guerra, i avui això costa. No entra. En un moment en què el llenguatge audiovisual no estava tan present a a la vida quotidiana, en el qual tot es veia des d'uns ulls verges, tot s'interpretava de manera diferent, i quedava en el cervell per sempre. Ara tot és temporal, tot perd força.
Però a mi encara m'agrada despullar-me de tot el quotidià audiovisual i rellegir aquesta escena amb mirada innocent. I no només no perd força, sinó que en guanya amb els anys.

Deseos nocturnos

Aquest posting no és meu. És de la meva germana. Amb el seu permís, el publico aquí.

Echada, aquí en mi cama, no dejo de pensar en ti. Me dan ganas de agarrarte y apretarte lo mas fuerte que pueda. No puedo olvidar lo que sucedió la noche pasada. Siento incontrolables deseos de cerrar mis manos en tu cuerpo... El recuerdo de esa noche caliente es intenso y me deja más angustiada todavía. Todo sucedió en esta cama. Apareciste, y rápidamente te aproximaste. Sin ningún pudor te adueñaste de mi cuerpo desnudo. Ante mi fingida indiferencia, te acercaste más y más. Mordías mi cuerpo sin ningún escrúpulo, hasta mis partes mas intimas. Me volviste loca... Hasta que me dormí... Hoy, cuando me desperté, te busqué desesperadamente, pero no te encontré... Por toda la sábana quedaban restos de todo lo que sucedió durante la noche. En todo mi cuerpo dejaste marcas para que yo no me olvidara de ti. Esta noche voy a acostarme más temprano y te esperaré. Cuando llegues, sentirás la rapidez que tendré cuando te acerques a mi. Voy a saltar y te agarraré con toda mi fuerza para que no escapes. Quiero apretarte.... y descansaré cuando sienta la sangre caliente de tu cuerpo. Sólo así podré librarme de ti, "PUTO MOSQUITO DE LOS COJONES".