18 d'abril

És curiós, moltes coses passen el dia 18 d'abril. És l'aniversari de la meva mare, ahir n'hauria fet 68. Ella em deia que les millors maduixes de l'any eren per al seu aniversari. Les maduixes eren per a ella la màxima expressió de la primavera: els fruits vermells en tot el seu esplendor, frescos, dolços, saborosos.
Moltes coses s'inicien el 18 d'abril a la meva vida. La Diana, fa 9 anys, gairebé estava de part, i anava a néixer una de les alegries més grans de la meva vida: la Violeta. Amb el mateix nom de la meva mare, un nom feminista, revolucionari, fresc com el 18 d'abril.
El 18 d'abril també és Sant Eleuteri, tot un símbol d'una època, un home marcat per la societat en què ha viscut, també pel seu microcosmos, com una llosa durant tota la vida, que encara al mes de març li ha pesat. No vull defensar-lo, de fet no el conec, però em remeto només al símbol que sempre ha representat per a mi.
I després del 18 d'abril, la següent data és Sant Jordi, amb les seves roses i els seus llibres, frescos, vermells, dolços i saborosos, com les maduixes. Sempre he pensat que les roses i les maduixes són "germanes", o "cosines", de la mateixa família. M'encantaria fer un ram de maduixes i regalar-lo per Sant Jordi.
I el 24 d'abril, l'aniversari de la Violeta, l'aniversari de casament dels meus pares, també.
Si el novembre és un mes de tancament, tot es replega per covar-se, l'abril és l'eclosió de la vida.