Sempre he valorat molt la gent prudent. I jo he intentat ser-ho, sempre que he pogut. Però encara valoro més la gent que s’atreveix a donar la seva opinió.
La Dole, o Doli, una amiga íntima que tinc, i amb qui comparteixo moltes –moltíssimes-- opinions, em va donar una bona bufetada, dimarts, quan em va dir: "És que mai dius allò que opines. I m’agradaria saber-ho. Encara que només sigui perquè corroborar allò que jo penso té un component hormonal agradable". (Doli, sé que exactament no vas dir això, però estic segura que el contingut era aquest). I la Doli tenia raó. De vegades em fa por expressar l’opinió, però no perquè dubti de la meva opinió, sinó per si no tinc tota la informació. Valoro molt la gent que té opinió de les coses, sempre que siguin fundades, i si no expresso una opinió normalment és perquè no sé si tinc tota la informació. Però... davant de la Doli tampoc? És curiós. Sé que si no tinc tota la informació i ella la sap, em corregirà...
Potser va sent hora de confiar més en mi mateixa, i quan no tingui informació suficient, anar a cercar-la clarament, sense cap por, i dir allò que opino i en veu alta, no només davant de la Doli. Per cert, crec que Doli és el mateix nom que "Dolors", és un gran nom. Només aprenem a cops... Gràcies, Doli!
2 comentaris:
Estic amb la Doti, donar la opinió i més als amics, és important. Crec que la gent es sentirà molt més còmode i tu estaràs més tranquil•la.
Gràcies, amic.
Publica un comentari a l'entrada