Go marching in...
Que divertit és veure les reaccions de la gent a les curses populars!
Tot i que són això, populars, moltes vegades les reaccions semblen professionals... o jo diria més: de pati d'escola!
Ha d'haver-hi una estratègia, amb la seva corresponent tàctica... i no parlem de l'honor!!!
Quan llegeixo o veig obres de Shakespeare, sempre penso que tot ell és actual, excepte el tema de l'honor, però m'equivoco. M'agrada pensar que avui en dia tots baixem al terreny dels mortals, que ja no volem ser déus, que tots tenim dies bons i dolents... Però sí, m'equivoco. Quina llàstima!
Quan Titus Andronicus és capaç de vendre's fins a la mort, donar el seu dit per honor, per l'honor de la família, trobo que és exagerat. Exagerat, sí... però la gent és capaç d'inventar-se malalties, o de crear-se-les... per honor!!!
La dona que va quedar segona a la cursa va haver de deixar clar que no havia guanyat perquè havia estat tota la setmana malalta... ves quina cosa!
I va establir una tàctica: anar xupant roda de la Claudia fins que a la recta final se la va berenar amb patates, deixant clar explícitament que és una especialista en 200 i 400...
Que diver!!
I encara la pobra Claudia va haver d'escoltar que no hauria d'haver-se deixat guanyar!!!
Claudia, tu que encara estàs molt verge en tot això, ho vas fer molt bé. Ja la guanyaràs, i a moltes d'altres, tu ves fent i oblida't de tota la resta, no caiguis en la trampa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada