Béjart, Lausanne, Liceu 2005

Vam coincidir a la llotja amb un alt representant de CiU, que de seguida va tendir la mà fent ostensiva la seva capacitat de relació amb la resta de mortals.
Anàvem a veure el Ballet de Lausanne, a Maurice Béjart, possiblement no el millor coreògraf del món, però sí el que tenia la capacitat d'aplegar més homes ballarins de qualitat a dalt d'un escenari.
Recordo l'última vegada que vaig veure la seva companyia, em va captivar el treball de braços, de genolls, de peus i d'alçada de cama de tots els ballarins, especialment dels homes. Poques companyies tenen tans homes i tan bons.
M'esperava això precisament, no havia vist el programa encara, però tant me feia, perquè sabia el que volia veure.
I em va fer un eslgai el cor quan vaig veure que la primera part la va dedicar a Jacque Brel i a Barbara.
Jacques Brel amb la seva Valse a Mille Temps, el seu Plat Pays, Quand on n'a que l'amour, i Ne Me Quitte Pas... Barbara amb Quand reviendras-tu... Vaig plorar pensant que el meu rimmel ballaria, potser més que els ballarins, sort que el Liceu era tot fosc i els meus plors van ser molt silenciosos. Elisabet Ros, la ballarina principal de tota l'actuació, va estar esplèndida, amb uns braços meravellosos, prodigiosos diria jo. Va ser ella qui va ballar Ne Me Quitte Pas, enfonsada, un cant del cigne especial, abans de morir, de desintegrar-se, de perdre la dignitat. En un altre posting parlaré especialment d'aquesta actuació.
Qui em mereix en aquest posting que parli d'ells és deRuth Miró i de Víctor Jiménez, que van fer un Quant on n'a que l'amour magnífic. Quines cames les de Ruth Miró. Quina coreografia, quina evolució. Chapeau!
La segona part es va compondre d'una coreografia coral feta entre ballarins de la companyia i Béjart, realment fantàstica, amb una ballarina, la millor de tota la companyia al meu parer, de qui no he sabut encertar el nom en el programa.
I finalment, el més aplaudit va ser el Bolero de Ravel, una exhibició de la ballarina solista, envoltada de tots els ballarins de la companyia, molts, moltíssims... però que em van fallar. Ni tenen els genolls d'abans, ni l'alçada de cames, ni els braços d'abans... compensats, això sí, per una bona coreografia.
Qualitat, de la bona, però hi ha moltes altres que s'hi estan posant a l'alçada. Béjart, posa't les piles.