Després de 15 anys, el Barça en directe em continua fent vibrar. Sembla mentida, semblava com si no hagués passat el temps. Ara, jo era 15 anys més gran, i la companyia era una altra: ahir hi vaig anar amb un dels meus tres fills i una amiga. Però el Barça continuava fent-me cridar, dient Ai quan ens van marcar gol, o quan la pilota va anar directa al pal, fent-me enfadar contra l´àrbitre... i cridant Goooool!! tres o quatre vegades, tot i que només comptessin dos de tots aquests gols, que divertit.
I la companyia! Vaja amiga! Si jo cridava, ella encara més! Ella és molt aficionada, és del Flamengo, i m´explica coses d´allà que semblen mentida totes elles!!! Fuchibau, Fuchibau!!!
So, si hi ha moments a la vida en què pots afirmar que ets feliç, un d´ells ha estat aquest. El Joan ens va convidar a bocates, patates "del Barça", xerve, fanta i aigua... fins i tot ens va portar en cotxe a casa. Què més podia desitjar?
A més, sabia que hi havia més gent prop, que estaven compartint amb mi allò que jo veia. Feliç, sí. MOLT feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada