La cursa de la Barceloneta 2005

Aquest any hem tornat a fer la cursa de la Barceloneta.
Ha estat un dia preciós. Pluja i sol, com la vida.
Els nens, molt bé. L´Ernest amb unes ganes de córrer impressionants. Es posava en posició de sortida de 1500, com un professional. Moníssim. I déu n´hi do com ha corregut. I l´Eloi? Una mica impressionat per l´alçada dels seus companys, que eren tots més grans que ell, acaba de canviar de categoria, i és dels petits... però no s´ha deixat tòrcer, ha corregut amb molta energia. I l´Emma, pobreta, moníssima, amb la mà a la boca, donant-me la mà, i caminant. Ha estat l´última i de bon tros, el noi del micro anava cridant-la, animant-la, i ella devia pensar què fa aquesta gent mirant-me i el meu nom ressonant pertot arreu? Al final, quan ha arribat a meta, llavors ha corregut amb totes les seves forces... bona lliçó, kriñu, massa jove, t´entenc però la meva feina és que vagis veient, amb naturalitat, les coses bones de la vida, amor.

Ens ha plogut, suficient per refrescar-te quan estàs corrent, meravellós.
Pel que fa a la cursa de grans, quan hem arribat al matí, com sempre, nervis, corrent perquè no arribàvem, Papi i Glòria esperant... Un liu.
Després, ves a buscar els pitrals, el xip, paga´l, posa-te´l, i apa! Sense temps d´escalfar, cap a la sortida.
Total, que per no sé quina raó m´he trobat a la línia de sortida amb tots aquells que corren a 3 pelat, prims com pals, i jo espantada perquè no em tiressin a terra quan el senyor de la pistola la fes anar.
Total, que sona la pistola, cop de fuet al cor.
I tots, a tope cap al Km 1.
No he caigut, bon senyal!
La bona cosa és que he pogut veure quines noies anaven davant meu, tot i que no hi donava gaire importància... com sempre, je je...
He deixat passar tots aquells que van a tope des del principi, i a partir del Km 2 he començat a veure que ja no em passava ningú, havia trobat el meu grup.
Noies per davant, noies per darrere, i molts més nois al voltant. Superguai. M´encanta. Hi havia tants nois i noies que havia de passar de fer una bona classificació. Així m´assegurava una cursa per disfrutar.
Total, que a disfrutar tocaven.
Km 2, 8.26. De moment, anava massa ràpid, però no volia pensar-hi, ja sol passar això, especialment si surts amb els corredors que van davant...
Doncs no! del 2 al 3, 4.05. Encara era massa ràpid, però m´hi trobava bé. Ara anava a prop d´una noia que anava molt abrigada, no sé perquè, perquè se la veia que sabia de què anava això de córrer, era estrany. Del 3 al 4, 4.13. Ja he vist que podia mantenir un ritme per sota de 4.25, estava encantada de la vida! Segur que faria més bona marca de 45 al 10.000!!!
Llavors m´he sentit confiada, i a més el temps ha acompanyat. Els companys que he trobat pel camí m´han donat molt suport, i jo a ells. Tant, que al final de la cursa els he animat jo, i tots els que anaven amb mi han quedat per davant!!!
Km 10: 42.24!!! Al final de la cursa, Km.11: 46.51.
5a. de la general femenina!
És d´aquelles curses que tot i que no t´emportes premi saps que has fet un marcon i que t´has trobat bé. Aquest és el millor premi.
Total, pluja a la cara suau quan tenia calor, trepitjamenta de bassals superguais quan plovia... un goig increïble. Entre el Barça d´ahir i la cursa d´avui, feliç.

10 a l´11, 4.26
9 al 10, 4.23
8 al 9, 4.11
5 al 8, 12.53
4 al 5, 4.10
3 al 4, 4.13
2 al 3, 4.05
0 al 2, 8.26
Total: 46.51