Aquest cap de setmana canvien l'horari. Ens hem adonat que la tardor ha començat. Per a mi, amb Castanyada, comença l'hivern. Fosc, trist, els ossos noten aquesta humitat freda, comencen a fer mal, i el cap també. Veiem per davant tot un hivern, llarg, fred, sense aquelles gammes alegres que ens animen a la primavera i que ens captiven. Molts comencem a treballar de rutina. I sort en tenim, de les rutines! Gràcies a elles tirem, i tirem...
Però en aquest hivern fosc que se'ns acosta, podem trobar-hi algunes flors, petites, d'algun color que espurneja, càlides, cal saber-les trobar. Ja tornarà a arribar una primavera, amb flors de colors, olors, cants, alegria...
Ara, el cicle de la vida torna a començar. L'hivern és com un embaràs, llarg, en què notem que la vida està amagada, replegada allà a dintre, que de vegades es mou, i que a poc a poc anirà creixent, i sortirà. Però cal no oblidar que encara que tot sembli mort, només s'adorm, de vegades, per tornar a renéixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada