La llibertat, aquesta gran cosa

Fa dies que estic batallant amb aquest "posting". De fet, des del dia 14.
És curiós, perquè sembla que ara ja és tard.
Deia la cançó: "This little thing called love"... Hi ha moltes coses que no són petites, són grans. I molt grans. L'amor no és petit, és gran. Quan tens amor, estàs gran, ampli, ple.
I la llibertat, la de debò, és també molt gran. Molt.
Sentir-se lliure per opinar, per dir allò que vols, actuar com tu vols, actuar com creus que has de fer-ho (no sempre vol dir que fas el que voldries, però lliurement tries el que és millor) lliurement, és molt gran. Molt gran.
Ser lliure no vol dir només poder anar pel carrer sense manilles. De vegades es pot triar lliurement portar-les. L´important és poder-ho triar.
Donar algun cop de puny sobre alguna taula pot fer por de vegades, i cal saber quan s´ha de fer. Sobretot si gràcies a aquest cop de puny se´n beneficien moltes persones més. I cal fer-ho de tant en tant. El pitjor és tenir molta por i no atrevir-se a donar-lo.
Voldria tirar un cop més una llança a favor del Pasquis. Sé que no ha fet el que ha fet de la millor manera, estic convençuda que hauria hagut de d'actuar d'una altra manera, més disciplinada, més "ortodoxa". Però si hi ha una cosa que valoro molt en ell, i no només això, és que se sent lliure en les seves actuacions. Lliures. Crec.
La llibertat, aquesta gran cosa.