Ne me quitte pas i altres contradiccions

Com he dit, en l'anterior posting, volia parlar especialment de l'actuació d'Elisabet Ros, del ballet Béjart, i Ne Me Quitte Pas.
No havia imaginat mai de la vida que aquesta cançó pogués estar interpretada per una dona, molt masculina ella --quan vol-- però una dona, potser ho hauria fet millor Gil Roman, el solista de la primera part, tot i que potser li hauria fet falta una mica més de qualitats interpretatives.
Ne me quitte pas és una cançó que tota la vida m'ha fet plorar. Més de 30 anys plorant per la indignitat d'un home vençut per l'amor, un home capaç d'arribar a ser l'ombra d'una ombra, l'ombra d'un gos. Per ella.
Paradoxalment, es tracta d'un home egoïsta, que el que vol és a ella, pagant el preu que sigui. Però ella, seria capaç de tornar amb un home malalt, malalt d'amor? Segur que no. Tothom vol estimar gent sencera, brillant, en el seu esplendor. Si ell és capaç de portar perles de pluja de països d'on no plou... que ho faci per a una altra, per qui valgui la pena, i no per una dona que l'ha portat a la desesperació i a l'anul·lació... si fos així de fàcil, pobre!
Però vegem l'altra part: segurament ha estat culpa seva, quan ho dones tot per amor, creus que ets generós i en realitat ets egoïsta, et traeixes, et perds a tu mateix. Recordo que una vegada vaig renunciar a una beca per estudiar a la Gran Bretanya per no perdre un estiu al costat del que llavors era el meu nòvio. I ni tan sols li vaig arribar a dir a ell. Vaig ser jo mateixa qui em vaig anul·lar aquesta possibilitat, sense pensar que poc després em quedaria sense nòvio, i sense beca! Mai més, em vaig dir.
Egoïstes tots dos, els dos personatges de Ne Me Quitte Pas estan abocats a anar cadascú per la seva banda.
I el fet que aquest ballet l'interpretés una dona, virtuosa dels braços (importantíssim quan balles arran de terra!), amb una coreografia d'evolució horitzontal i fèrtil, em va fer arribar el missatge que Béjart té esperança en què es tracta d'un moment transitori, que evolucionarà verticalment de seguida que ella s'adoni que no hi ha res a fer amb aquell "rei" que no vol malalts d'amor.
I això no té gènere. És universal. D'homes i de dones. I, tenint en compte que avui, el millor que té Béjart ja no és masculí sinó femení, és el millor Béjart.