
I Bergman ho fa. Va entrant a poc a poc, troba els sentiments profunds amagats, els desplega, els fa evidents... els aireja i juga amb ells.
En aquest cas es tracta d'una parella que té uns 70 anys, i que fa 30 anys que es van separar. Sentiments, remordiments, egoïsme vist amb distància... Uf.
Estic desitjant d'anar-la a veure. Aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada