L'altre dia el meu khefe em va dir que jo era com un saltamartí. D'aquells que li donen per un costat i va cap a l'altre, gira, però sempre es manté dret. Crec que té raó. Primer em fan trontollar, però mai acabo de caure del tot. I al cap d'una altra estona torno a ser dreta com si res hagués passat. Suposo que sóc una supervivent.I, ara que ell ho sap, ho va aprofitar i me'n va donar divendres un altre cop. Què volia aconseguir? Segurament el que estic fent, refer-me i ajudar-lo per continuar endavant. Va ser una bona estratagema. Espero que ell també sigui un saltamartí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada