Quins estudis qualitatius aporten realment qualitat?
Estic convençuda que només els que s'atreveixen a arriscar. Els que aconsegueixen treure allò que hi ha sota les pedres.
Com es pot aconseguir?
Només arriscant i investigant fins a l'últim detall, no deixant res per dir, res per descriure. Anant fins al final.
Avui he anat a una conferència en què s'ha generat un debat sobre els vídeos i els estudis qualitatius.
En els focus groups, que crec que és el que ens pot ocupar, per treballar bé amb l'eina "vídeo", caldria fer una filmació per persona més una general com a mínim (amb visions des d'angles i enquadrament diferents) per treballar els moviments, analitzar moment a moment cadascun dels entrevistats, fins i tot en càmera lenta i després, i només després de l'avaluació es podria fer un muntatge per "vendre" el treball, a manera d'informe, per acompanyar-l´informe escrit, com a il·lustració.
És important no barrejar: tot i que tot plegat pot ser "vídeo", no és el mateix fer un informe sota un format audiovisual, que un documental, que un reality show (amb actors incorporats), que un material de treball... el vídeo pot aportar molta informació, imatge i també so... i cal saber utilitzar-lo bé. No perdem oportunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada