Decepció

Només té dret a decebre's el qui ha cregut en alguna cosa, en una cosa que li ha fallat. I la decepció és directament proporcional al grau d'il·lusió dipositat. Però només si es creu en alguna cosa, si es tenen il·lusions, es pot estar viu.
Les decepcions ens marquen la vida, ens indiquen el camí que no hem de seguir, el solc per on hem d'anar caminant, sense desviar-nos gaire, sense insistir-hi més, és que allò "no convé". Així trobem nova llum en el camí correcte, perquè noves il·lusions (poques) ens vagin decebent, però moltes d'altres tirin endavant.
La millor solució, davant la decepció, és això, mirar cap a una altra banda. Construir el camí. Que l'ull continua sent verd. Que la vida continua. Que les llàgrimes lubrifiquen per continuar dient-nos que estem vius. I que el camí és llarg i tortuós, i mai sabem del cert cap a on va.