Almodovar, remake de si mateix...

Volver
con la frente marchita
las nieves del tiempo
platearon mi sien

Aquest tros de la cançó de Gardel és el leitmotiv de la darrera pel·lícula d'Almódovar. Volver? Doncs sí, perquè torna amb moltes, moltíssimes coses de Qué he hecho yo para mercer esto i altres pel·lícules del començament de la seva carrera cinematogràfica. L'Almodóvar torna, més vell, amb cabells blancs a les temples... a un indret molt semblant, però amb molta tècnica, uns personatges molt menys estrambòtics (no per això menys complexos), una qualitat d'imatge immillorable...
Les actrius, en general estupendes, els homes tots dolents (pobres homes, Almodóvar té un problema amb ells, segur) ... És la seva manera d'entendre la vida. I la mort.
És una pel·lícula recomanable, tot i que dedueixo que no aporta res de nou.