Mi madrina Carmen

Uno de los puntales de mi vida es mi madrina Carmen. Que cumplas muchísimos más!!
Te quiero!! :-)

Quote of the... week?

It is wonderful how much time good people spend fighting the devil. If they would only expend the same amount of energy loving their fellow men, the devil would die in his own tracks of ennui.

--Helen Keller

A la meva filla Emma quan no és a casa...

Aquest serà el primer dels contes que t'aniré enviant cada dia. La mama t'estima moltíssim i està sempre amb tu. Sempre pensa en tu.

Hi havia una vegada una nena molt i molt bonica, que es deia Mitita. Aquesta nena passava moltes estones sola: sola al pati, sola a casa (perquè els germans no jugaven gaire amb ella), sola a la seva habitació... 

I a Mitita li agradava molt pensar. I imaginar-se coses. S'imaginava com seria quan seria gran. S'imaginava més alta, amb formes d'adolescent, amb el cabell ben llarg, portant un vestit de princesa. El seu color preferit era el blau, per això el vestit de princesa era blau, i llarg fins als peus. Les sabates eren de taló alt, i brillaven molt.

I s'imaginava que entrava en un castell, on tothom es preguntava d'on havia sortit aquella princesa tan bonica. Ella va dir que venia perquè li havien dit que hi havia una fada bona, que li faria estar sempre amb la seva mare. 

Els servents del castell li van dir que s'esperés un moment, que de seguida vindria la fada bona. I, sense que la Mitita li digués res, com que la fada ja ho sabia tot, amb la punta de la vareta màgica i li va tocar el front a la Mitita. La Mitita va mirar la fada i va comprendre que la fada era la seva mare, que l'estimava molt, i que sempre que volgués allà estaria. Li tocaria el front, li faria un petó, i podria llegir aquest i tots els altres contes que la seva mare li aniria explicant cada dia.

Aquella nit, la Mitita va dormir tranquil·la, sabent que la mama sempre és amb ella, dormi o no a casa seva.

 

Tips d'una flylady

Coses que recomanen que fem per la salut mental... Que moltes vegades ens n'oblidem... I és molt més important del que sembla! Que tal fer-ne com a mínim un parell cada dia?


2. Listen to wonderful music that you don't hear often.
3. Watch a movie that you love.
4. Read a book.
5. Go for a walk or hike.
6. Sit quietly in your favorite chair with your eyes closed.
7. Take an extra long bubble bath or shower by candle light.
8. Make a pot of soup for supper and let it simmer all day in the slow
cooker while you relax.
9. Take a nap
10. Go for a drive.
11. Turn off your phones
12. Sit outside and listen to the birds.
13. Take your dog for a walk
14. Curl up on the couch with a magazine.
15. Build a fire or light a candle
16. Do the crossword puzzle...

Sobre la cursa del Corte Inglés

Sobre la cursa del Corte Inglés d'avui...
http://correrevad.blogspot.com/2010/05/i-per-fi-va-arribar-la-cursa-del-corte.html

Nova publicació sobre córrer

He publicat un nou post al blog de córrer

Què fem malament?

Fa uns dies que estic veient propaganda per recollir signatures per a les diverses candidatures per a la presidència del Barça. Les botigues, bars, restaurants, inclús masies rurals, no tenen cap problema d'optar per una o altra candidatura i demanar adhesions, a la manera que ho fan als Estats Units a nivell particular, perquè ho troben normal... I no passa res si optes per una cosa o una altra. Tothom troba natural que la gent tingui la seva opció. Per què no passa això quan hi ha eleccions polítiques? Què fem malament?

Algunes frases d'Haruki Murakami

Darrerament, com que m'estic tornant a aficionar a córrer, estic llegint llibres sobre això, sobre córrer.

Del llibre de l'Arcadi en parlaré en un altre post, perquè aquest post el dedico a anotacions que fet en el llibre d'Haruki Murakami, De què parlo quan parlo de córrer, cadascuna per motius diferents. Tot seguit n'hi aniré posant unes quantes.

Pàgina 25 de la versió catalana, sobre el pas del temps en la nostra manera de pensar:

"Una vegada el Mick Jagger va dir que s'estimava més morir-se que haver de continuar cantant Satisfaction als quaranta-cinc anys. A l'hora de la veritat, però, en té més de seixanta i encara la canta. Hi ha qui se'n riu, però jo no penso fer-ho. Quan era jove el Mick Jagger no es podia imaginar com seria als quaranta-cinc, i jo no sóc ningú per riure-me'n. L'única diferència entre ell i jo és que jo no he estat mai un cantant de rock jove i famós, i per tant ningú no es recorda de les bestieses que devia dir de jove".

Pàgina 48 de la versió catalana: "Les escoles són així. El més important que s'aprèn a escola és que les coses més importants no s'aprenen a escola". Sense comentaris!!

He trobat curiós que explica tan tranquil·lament (encara que li representa un trasbals) que (pàgina 69) "La noia que ha portat l'oficina de Tòquio mentre nosaltres érem als Estats Units ens ha anunciat que l'any que ve es casa i que vol deixar la feina, de manera que hem de buscar algú que la substitueixi". Crec que a la cultura japonesa és encara més habitual aquest tipus de comentaris / vivències... amb tota naturalitat. La dona japonesa té encara molt camí a recórrer? Ho volen? És millor com ho fem nosaltres? Amb aquest estrès de voler i haver de fer-ho TOT?... però triem, tu! Elles sembla que no trien... O sí? Si ho fan, ho fan lliurement? Uff....

Pàgina 77: "A vegades hi ha gent que es riu dels que correm pensant-se que ho fem perquè volem viure més anys. Però jo no crec que la majoria dels que correm ho fem per això. Més aviat diria que si correm és perquè volem viure la vida al màxim, encara que siguin pocs anys. És preferible viure els anys que et toquen amb vitalitat i amb uns objectius ben clars que no pas viure'ls deixant-los passar sense suc ni bruc (...)" Hi estic totalment d'acord. Començar el dia corrent, o anar a córrer a la carretera de les Aigües cada dia t'ajuda a pensar que CADA DIA és diferent. Que vius cada dia. De manera diferent. Cada dia hi ha noves flors, noves pedres al camí, nova temperatura, nova respiració, noves sensacions... I posar això enmig de la rutina diària o l'estrès diari et fa distanciar, separar un dia de l'altre, com quan érem nens. Quan jo era una nena sentia sensacions diferents cada dia, com si d'un dia a l'altre passés un mes sencer. El temps no és que fos més lent, però sí que diferenciava sensacions diferents, vivències diferents, suposo que era perquè era en una època en què som "esponges", que absorbim i processem. Doncs això, córrer m'ajuda a absorbir i processar com un(a) nen(a) petit(a).

Em vaig quedar...

Em vaig quedar potser a dijous, que vaig descansar la setmana passada. Divendres vaig fer uns 10 Km i un Spinning a Dir Campus + vaig anar a la feina amb bici. Total 10/36 kM

Dissabte va ser un dia actiu, vaig fer un taller de cheerleaders per a les nenes i nens de l'escola Tàber, i ens ho vam passar d'allò més bé. Si en trobo fotos les pujaré.

I diumenge, la Cursa de la Diagonal. Total comptant escalfament, refredament i cursa, 13/49 Km.

La setmana passada, 49 Km.

Aquesta, de moment, dilluns vaig descansar de córrer però vaig anar a la feina i tornar amb bici.

Dimarts, 45 minuts de rodar suau amb l'Héctor. No m'han fet mal els bessons, important perquè durant la cursa de la Diagonal, a partir del Km 2, el bessó esquerre m'anava avisant...

I Avui, al matí, 55 rodar, que han inclòs 6 pujades del circuit rodó que puja i baixa (recuperàvem les baixades) amb l'Héctor i la Claudia. He anat amb bici a la feina i he fet una classe de spinning a Dir Campus. Estic cansada, però em sento molt bé!

Demà segurament descansaré o potser una classe de ioga.

Pluja i més pluja

A les 6.30 del matí, Barcelona amb una pluja interminable que encara dura...
50 minuts amb el meu amic de Sarrià...

I ahir, 1h de yoga amb el meu amic Màrian. En un altre post explicaré més sobre com estic aprenent amb ell.

La millor compra per aplicar el maquillatge...

Aquesta brotxa per maquillar (serveix per a pols, líquid i maquillatge compacte), és fantàstica...
És de Coastal Scents. No es troba fàcilment a les botigues, ni que demanis per "brotxa mofeta", que és com la trobes a internet...
De la meva amiga Isabel, Isasaweis:
http://www.youtube.com/watch?v=rBP70byRya0&feature=fvw
http://www.youtube.com/watch?v=LcmKO1dGRxY
El pinzell que ella té és de MAC. Però com que jo no l'he trobat, l'he comprat a Coastal Scents: http://www.coastalscents.com/cfwebstore/index.cfm/product/1845_37/synthetic-buffer-brush-large.cfm

Engeguem la màquina!

Ja fa un any que vaig deixar de fumar, amb la incorporació dels inevitables kgs de més.
I ja va sent hora de tornar a la vida i al cos amb què em sento còmoda.
Després d'haver fet la Cursa de Bombers el passat 18 d'abril, el següent mini objectiu és fer la Cursa per la Diagonal...

O sigui...
Estic intentant posar-me les piles i engegar la màquina...

Divendres: 2 classes de spinning
Dissabte: 1,14h corent amb l'Hèctor. De Sarrià al Km 0 de la Ctra de les Aigües, i vam baixar per Can Caralleu. No vull ni saber el ritme, ni quants Kms. Es tracta d'anar fent...
Diumenge: 1.30h Ashtanga (super necessari per l'equilibri emocional, físic i per a cobrir la part d'estiraments).
Avui: 45 minuts. De Sarrià a Cervantes passant per Av. Pedralbes de baixada...

El fenomen "Isasaweis"

L'altre dia, mirant youtube per curiositat, una cosa et porta a l'altra, i vaig arribar a un vídeo que deia "sushi de andar por casa", i encuriosida, el vaig mirar. Encara recordava el dia que vaig fer "sushi" amb els nens, que de sushi només tenia l'arròs i el peix.

I anar mirant el canal de la noia que feia els postings, el vaig trobar interessant.

http://www.youtube.com/isasaweis

Era una noia que enregistra els seus propis vídeos sobre cuina i maquillatge i potingues diverses, però... que carai! Tot molt útil! I, el millor de tot, està fet amb molt bona fe.

Isabel, o Isasaweis, té el seu canal a youtube i a facebook.

Vaig entrar al facebook i vaig veure que tenia 194 amics. Vaig dir-me, a veure si vol ser "amiga meva". I sí, al cap d'un minut ja estava agregada com a amiga seva. Fins i tot m'havia respost a un missatge privat amb molt de carinyo. Al dia següent, jo era un dels seus 259 amics del Facebook.

Aquest matí tenia 435 amics. Ara mateix en té 492. Suposo que el fenomen Isasaweis l'he enganxat just quan estava començant. Ara em pregunto com acabarà. Es farà famosa? L'entrevistaran a la tele? Li demanaran consells a "Saber vivir"?

Estic contenta de ser amiga d'Isasaweis, per què no?

Va bé tenir amigues que donin solucions! (no sempre és així)