Tomàs

No sé qui és Tomàs. Crec que deu ser un pintor.
Hi ha molt de misteriós en això d'internet. Hi escrius, publiques, i potser algú t'ho llegeix. I, potser, algú hi posa algun comentari. D'aquest algú --si s'identifica-- pots veure'n la seva pàgina i què pensa, o si més no què diu que pensa.
He dit que Tomàs deu ser un pintor? Sens dubte. Però també un artista. No només perquè pinta, evidentment que no! Quants pintors he vist a Montmartre que no són artistes (o no fan d'artistes en aquelles obres). Tomàs és un creador. Crea constantment, amb disposició creativa. Des de la soledat. Des de la companyia.
Segur que ha viatjat molt, segur que ve de l'altra banda de l'Atlàntic, o hi ha estat moltes vegades.
Ves a saber quina imatge em puc fer d'ell. És canviant.
Així que no sé qui és ni on viu, ni quina edat té, crec que sí que deu ser un home, però això sí, pensa i crea.
Benvingut!

La gent que de debò t'estima

No és senzill encertar qui t'estima i qui no.
Tampoc cal jutjar el seu caràcter ni la seva manera de fer les coses, sinó els fets. Si fan les coses o no les fan. Si fan coses per tu, quan i com.
Si estan allà quan els necessites.
Gràcies als qui ho feu.

Reflexions sobre Finlàndia

Coses que m'han semblat diferents:
La gent no surt gaire. Els carrers de les ciutats són molt buits, quan vaig preguntar on eren tots, resulta que són... a casa!
Només surten a comprar i/o a fer esport.
Els carrils bici estan molt bé, estan totalment segregats de la circulació, i no són només carrils bici, són carrils de desplaçaments no automobilístics: a peu, amb bici, amb patins en línia (amb/sense pals d'esquiar), amb esquís de rodes... de tot.
Els finesos són molt reservats, si no els preguntes poques vegades s'adrecen a tu.
Això sí, són amables i quan els preguntes o necessites alguna cosa, de seguida t'ajuden.
Tots em creuen d'allà a simple vista!
Rovaniemi és una ciutat molt nova. Va ser destruïda pràcticament durant la Guerra de Lapònia, i la van haver de reconstruir de bell nou. Molt bonica, austera, moderna, amb uns edificis molt moderns com la biblioteca, el teatre, o el museu Àrtic.
Helsinki, una capital europea. Sovint neta. Amb sensació de seguretat. On pràcticament només hi ha turistes pel carrer. On costa de trobar una bici de préstec perquè tothom va amb bici. Per què no passa això aquí? Ah, i on se sap a quina hora passa l'autobús.
La puntualitat i el compliment de les normes són dignes d'admirar. Quan arribaves a la biblioteca de Rovaniemi, a la secció d'internet, tu mateix et posaves, en un rellotge de cartró, l'hora en què deixaries lliure l'ordinador, que no havia de sobrepassar els 20 minuts. Jo em vaig passar de 2 minuts i la bibliotecària em va fer cara de saber que m'havia passat dos minuts, tot i que no em va dir res explícitament.
Les bicis, molt sovint, les deixen aparcades al carrer sense lligar-les ni res. Només uns candaus que bloquegen les rodes i prou! Aquí els que anem amb bici ens hem de proveir, com a mínim de 3 candaus, i que siguin forts.
Els afores de la ciutat, prop de l'aeroport de Helsinki, estan plens d'habitatges nous i en construcció perquè hi vagin famílies que comencen, almenys aquesta va ser la meva sensació.
El que més em va xocar del paisatge d'estiu és la quantitat d'arbres que hi ha. Boscos, més boscos i llacs, preciosos. Els arbres estan separats pels centímetres indispensables perquè puguin viure. L'espai "rebenta" d'arbres!
He tingut sort. No m'ha plogut. Ans al contrari, ha fet un sol que escalfava prou bé. Les temperatures, entre 29 (en ple sol i al migdia) i 12 graus, no em vaig trobar amb massa calor ni massa fred. Vaig dormir molt bé a la tenda!
Mosquits... no gaires. M'havien advertit que n'hi hauria molts, però suposo que també he tingut sort.
Molta sort he tingut durant el viatge, no?

Muntar una galeria d'art

Demà vaig a ajudar a muntar una galeria d'art. Veure on decideixen penjar els quadres, per què, i penjar-los, és clar!
Roba per embrutar i moltes ganes de treballar.
Allà vaig!

Balanç de les vacances

Fer un balanç de les vacances, en aquest cas, és molt difícil.
Moments bons, dolents, fantàstics, horrorosos. Del cel a l'infern en un segon. De vegades de l'infern al cel en uns minuts...
Moments de coneixences, de separacions, de solitud i companyia. De pensar molt, i d'actuar sense pensar, també.
Com la vida, en constant moviment. Obrint etapes i tancant-ne d'altres. Unes que cuegen i altres que comencen a despuntar.
Espero que mai a la vida de nou pateixi aquestes oscil·lacions que segur que no mereixo. Una torre Eiffel il·luminada es veu des de tot arreu, evident, però també que no es veu des d'enlloc... Si no es vol veure, és clar.

Finlàndia. Helsinki i Rovaniemi

Aquesta és la meva primera vegada a Finlàndia. I sola.
Va ser un dia dur, però no massa. Finalment vaig poder seure, Helsinki semblava pla però no ho és gaire, sobretot amb una bicicleta sense marxes i amb fre en el peu...
Al port de Helsinki feia un sol que cremava la pell. Estava asseguda en una taula del port, menjant un entrepà de "pescaíto frito" a l´estil finlandès: amb "bitxu".
Vaig fer tota la part sud de Helsinki en bici, amb una bici de préstec de l´ajuntament, que són verdes amb les rodes grogues. A aquestes bicis hi poses 2 euros (a l'estil del carro del Carrefour) i te l´emportes. Quan acabes, la tornes i punt. La llàstima és que costen molt de trobar perquè, com diuen els d´informació, són "molt populars". És clar, bici gratis... Vaig estar 20 minuts buscant a cada racó queu m´havien dit que en trobar alguna... fins que en vaig trobar una a terra, però, és clar, espatllada.
Un home d´uns 50 que anava amb bici es va acostar a mi amb un pal i va comensssar (sorri, però els teclats de Finlàndia no tenen ces trencades) a parlar-me en finès. Ves per on, un altre! Li vaig dir, com a tothom, que jo no parlo finès, i de seguida es va adresssar a mi en anglès, i vam posar junts la cadena que havia sortit. Encara avui em duren els dits negres, com costa això de treure, catxis! Ara, amb la bici arreglada, només em faltava posar-hi els 2 euros famosos i ja era meva! Però, és cla!r, com no!, no tenia 2 euros en una sola moneda. Vaig demanar a gent que passava per allà i, casualment, ningú portava una moneda de 2 euros!
Vaig anar al bar que hi havia al costat, el noi se´m va tornar a adrecar en finès. Li vaig dir amb cara de pena que no, que no parlava finès, però sí anglès i si tenia canvi en una moneda de 2 euros i un lavabo per rentar-me les mans. Molt amable, em va donar canvi i em va ensenyar el camí del lavabo. Em vaig rentar les mans a corre-cuita, pensant en la bici.
Hi seria la bici? Doncs sí, sort! Una bici arreglada i de l´Ajuntament és un bon caramel als carrers de Helsinki.
I vaig anar tot el dia amb ella.
Quan al vespre vaig arribar a l´hotel (havia de dormir prop de l´aeroport perquè avui sortia el meu vol cap a Rovaniemi a les 5.30 de la matinada, i havia de ser a les 4.30 a l´aeroport), les indicacions deien que hi havia gimnàs i sauna. Estava cansada i necessitava un relax per poder dormir de seguida.
Em vaig acostar al gimnàs, i les màquines no funcionaven. Però no passa res, després del dia dur de bici, amb uns abdominals ja n´hi havia prop, i apa, cap a la sauna.
Quan obro la porta de la sauna de dones em trobo amb uns calsssotets, unes sabates de talla 45 mínim... I sento veus d´home cantar. Curiós... Entro una mica i els dic que aquella era la sauna de dones, que s'havien equivocat.
Un d'ells, el més jove, devia tenir uns 20 anys, em va dir que ell era holandès i que no parlava anglès, jo els vaig dir igualment que allò era una sauna de dones i no d'homes, i que a la porta del costat hi havia la sauna d'homes on hi podian anar. Em van dir: "Un momeeeent, un momeeeent!". Vaig intuir que aviat se n'anirien i vaig baixar a recepció a explicar-los-ho.
Vaig tornar a pujar i el jove em va tornar a parlar en anglès, (aquest cop en sabia més, d'anglès, ves per on!), que els seus companys li havien dit que per ells no hi havia problema si entrava jo. Un d'ells, que es creia molt "guaperes", se'm va enrotllar molt dient que a Holanda la sauna de dones i homes és mixta. Jo li vaig respondre que potser sí, però que si l'hotel tenia sauna d'homes i de dones s'havia de respectar.
Doncs menuda sóc jo! Els vaig fer fora. Van sortir, però jo estava segura que el "guaperes" tornaria, perquè s'havia interessat massa per la meva vida privada amb preguntes indiscretes.
Doncs un altre cop cap a fora!
Finalment vaig fer la sauna i vaig anar cap a l'habitació.
Aquest matí m'han despertat a les 3.45, però he fet tard... Sort que he arribat a agafar el vol.
A les 9 del matí ja tenia plantada la tenda davant del riu a Rovaniemi.
He llogat una altra bicicleta fins divendres, i he fet tots els camins de la vora de Rovaniemi amb bici.
He anat a veure Santa Claus a Napapiiri, i cap a la biblio de Rovaniemi, molt xula per cert!
Em fan fora, només puc estar-m'hi aquí uns 20 minuts, o sigui que... aviat més!

I per fi... les vacances!

Per fi van arribar les vacances. Un estiu diferent. En propers pòstings, més.