No! Sí!

L'ésser humà és un animal social. Necessitem d'altres per construir el nostre entorn, els nostres paràmetres mentals, els nostres prejudicis, la nostra manera de ser. Des de ben petits, els éssers humans ens sentim bé quan ens diuen "molt bé" i no ens agrada quan ens diuen "molt malament".
Quan creixem, ens anem modelant, i ens modelen, d'aquí la importància fonamental de l'educació. I continuem canviant fins a la nostra mort, però durant el procés vital arriba un moment en què, de manera serena, ja no estem disposats o disposades a voler agradar a tothom, i aprenem a dir "que no". "No. S'ha acabat". Amb tranquil·litat i serenor, sense enfadar-nos.
I sí, SÍ! A allò que sí que volem. I dedicar les forces a allò que volem i/o a allò que ens convé. Per experiència, coneixem que el temps és una cosa finita, que el dia té només 24 hores,i el volem aprofitar per dedicar-lo a allò que ens convé, ens interessa, o simplement que hem de fer perquè toca.
Ahir vaig llegir un tatuatge que una noia portava en el braç: "La vida no és per comprendre-la, és per viure-la."
Quan algú diu "molt malament", si nosaltres estem convençuts que hem fet el que havíem de fer, hem de poder relativitzar i no dedicar-hi estona a intentar entendre l'altre ni veure per on hem fallat. En lloc de posar-nos tristos, podem pensar que potser és que és l'altre qui s'equivoca... I cadascú segueix el seu camí. Respectar que el camí de l'altre és diferent del teu és molt important.
"No", a allò que no volem. I "sí", a allò que sí que volem, i llençar-nos-hi de cap!!