Avui a l'hora de dinar he anat a nedar al Barceloneta. Ha estat un entrenament una mica estrany.
Estava tot ple, com a mínim 3 persones a cada carrer.
M'he posat en un carrer on hi havia noies que semblava que nedarien al meu ritme, perquè depèn del club on vas, has de vigilar perquè els qui neden, poden nedar molt i molt bé, i no has de molestar.
Una d'elles nedava super bé, i l'altra... tota l'estona pel mig! Fent peus i nedant pel centre de la piscina, aturant-se a la paret, allà just on has de fer el viratge... uf.
Aquesta noia m'ha dit que intentés nedar pel mateix cantó totes les vegades. I així hem quedat, però després ha vingut un altre noi, amb una olor de desodorant que tirava enrere. Ja érem 4, i toma, aquí, allà, cops, aturades....i jo intentant fer les 4 sèries de 400 que em tocaven avui després dels 500 locomotor i dels 200 peus de crol. La noia ha marxat sense que jo me n'adonés, i ha vingut gent nova. Jo anava a la meva i m'he trobat donant-me cops amb tothom. I jo intentant fer les sèries de 400 al més a prop dels 8 minuts possible.
Després em quedo sola al carril amb un noi amb manoples, que nedava força més ràpid que la noia d'abans, hehe, i se'm queda mirant. Li dic que sí, que podem tornar a pactar d'anar per la dreta, que de fet és el que a mi m'agrada. Pactant i a la vegada intentant anar a ritme en aquesta 3a. sèrie. He perdut un temps que no vegis, Sergi, no facis cas del temps en aquesta , eh!
Un cop pactem això a corre-cuita perquè jo volia continuar amb la sèrie, em diu el noi: "tu treballaves al CNKallipolis, no?" Hahaha, quina gràcia, penso, algú que se'n recorda de mi i em reconeix... bon senyal, no?
Quan acaba la sèrie, en els 30 segons de descans, em diu: sóc en "---" (no dic el seu nom perquè no li he preguntat si volia sortir al meu bloc), i es treu les ulleres de piscina.
L'he reconegut a l'instant, un somriure magnífic, que no havia tornat a veure mai de la vida. Havia canviat lleugerament, ara era calb, i més gran. El temps passa per a tots... Després dels 8 minuts i escaig de la quarta sèrie hem estat una estona xerrant, intercanviant informació de les nostres vides després d'uns 17 anys si fa no fa... uf.
Estava tot ple, com a mínim 3 persones a cada carrer.
M'he posat en un carrer on hi havia noies que semblava que nedarien al meu ritme, perquè depèn del club on vas, has de vigilar perquè els qui neden, poden nedar molt i molt bé, i no has de molestar.
Una d'elles nedava super bé, i l'altra... tota l'estona pel mig! Fent peus i nedant pel centre de la piscina, aturant-se a la paret, allà just on has de fer el viratge... uf.
Aquesta noia m'ha dit que intentés nedar pel mateix cantó totes les vegades. I així hem quedat, però després ha vingut un altre noi, amb una olor de desodorant que tirava enrere. Ja érem 4, i toma, aquí, allà, cops, aturades....i jo intentant fer les 4 sèries de 400 que em tocaven avui després dels 500 locomotor i dels 200 peus de crol. La noia ha marxat sense que jo me n'adonés, i ha vingut gent nova. Jo anava a la meva i m'he trobat donant-me cops amb tothom. I jo intentant fer les sèries de 400 al més a prop dels 8 minuts possible.
Després em quedo sola al carril amb un noi amb manoples, que nedava força més ràpid que la noia d'abans, hehe, i se'm queda mirant. Li dic que sí, que podem tornar a pactar d'anar per la dreta, que de fet és el que a mi m'agrada. Pactant i a la vegada intentant anar a ritme en aquesta 3a. sèrie. He perdut un temps que no vegis, Sergi, no facis cas del temps en aquesta , eh!
Un cop pactem això a corre-cuita perquè jo volia continuar amb la sèrie, em diu el noi: "tu treballaves al CNKallipolis, no?" Hahaha, quina gràcia, penso, algú que se'n recorda de mi i em reconeix... bon senyal, no?
Quan acaba la sèrie, en els 30 segons de descans, em diu: sóc en "---" (no dic el seu nom perquè no li he preguntat si volia sortir al meu bloc), i es treu les ulleres de piscina.
L'he reconegut a l'instant, un somriure magnífic, que no havia tornat a veure mai de la vida. Havia canviat lleugerament, ara era calb, i més gran. El temps passa per a tots... Després dels 8 minuts i escaig de la quarta sèrie hem estat una estona xerrant, intercanviant informació de les nostres vides després d'uns 17 anys si fa no fa... uf.
M'ha fet ilu. Al final m'ha dit: "Sempre ens quedarà nedar"!
(he buscat al Google una foto per posar-la, però cap foto s'acostava ni de bon tros al somriure de "---")
1 comentari:
bé, suposo que és un d'aquests al·licients del dia a dia que t'ajuden a ser com ets, felicitats doncs!
Publica un comentari a l'entrada