Un poema? Una cançó?

A la facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB vaig tenir un professor de l'assignatura Estructura Social (ara és a Ciències Polítiques i Sociologia, i potser abans també), molt jove, es deia Enrico Mora.
Havia guanyat algun premi de poesia, però parlava de com funcionaven les societats vistes per uns i altres. El tema el feia divertit, i ens ho passàvem bé.
Però encara ens ho passàvem millor quan acabava de parlar i ens deia:
"Teniu una pregunta? Una opinió? Un poema? Una cançó?"
Sempre ens deixava amb un somriure a la boca.
El darrer dia de classe, una noia va aixecar la mà i va dir: Jo tinc un poema.
Es va aixecar i va llegir una frase.
Tot seguit es va aixecar un noi i va llegir una segona frase, després un altre, i un altre... La meva companya i jo ens vam quedar de pedra...
I el professor emocionat.
Havien llegit un dels seus poemes.
Què pot haver més bonic que el reconeixement alegre d'algú que t'ha aguantat durant tot un curs?
Joan Brossa ens explica en aquest poema visual que els signes són una cosa molt important, donen sentit a la frase, sense ells les coses no volen dir el mateix; però són entre parèntesi. No es veuen quan parles, perquè l´important és el que es veu... (?!) Les coses que ens passen a la vida també són signes que li donen sentit, la conformen, dia a dia, i també queden entre parèntesi... Enrico Mora va significar molt en els meus aprenentatges, i són allà, entre parèntesi, però hi són!

Us envio un enllaç, on podeu veure que altres alumnes, i no només jo, ens vam quedar amb les frases d'aquell professor. Per cert, us recomano aquesta web: www.patatabrava.com , a l'apartat "mítiques". Potser podreu reconèixer alguna d'algun professor...?