La línia d'horitzó

Avui he rebut un regal. Era un llibre anomenat Barcelona, perifèria cubista, sobre Nou Barris.
Fullejant-lo, veus com canvien les coses, com canvien els paisatges, i hi ha un petit escrit de Rafael Argullol anomenat La línia d'horitzó. Diu així:
La línia d'horitzó és sempre la mateixa. No importa que ens moguem o estiguem immòbils. No importa avançar cap a ella amb una barca de vela llatina o amb llanxa més veloç. No importa haver viscut en el passat o en el present i tenim la seguretat que tampoc no variaria si visquéssim en el futur. El món canvia, nosaltres canviem, però la línia d'horitzó resta inalterable.
L'únic que jo li afegiria a Rafael Argullol és:
La línia d'horitzó canvia, depenent del punt de mira. No és la mateixa si és meva o d'un noi d'1,80m d'alçada, o si mires des del Tibidabo... Però sí, la meva és sempre la meva, inalterable, i sempre serà la meva. I la teva, teva.