Santa Llúcia

Avui és Santa Llúcia. Quan he vingut a treballar, al carrer del Bisbe les velletes començaven a fer cua per anar a posar una llàntia a Santa Llúcia, perquè els conservi la vista.
La vista és un gran bé que tenim. Veure-hi, i en colors... sempre dic que és un dels millors dons del ser humà. Però encara és millor saber veure-hi més enllà d'allò que es veu a simiple vista. No tothom ho sap fer.
Avui, a un diari, Carme Simarro, de la UGT, deia que era una llàstima que avui en dia, en una entrevista de treball, la dona encara hagi de respondre a preguntes de l'estil de si és casada o si té fills. Això és greu.
Jo, si entrevistés a una dona per a un lloc de treball, sí, li preguntaria si és casada o té fills, perquè allò, a mi, m'aportaria un plus de cara a aquella dona: seria més lluitadora, sabria treballar en equip, sabria acabar-se la feina en el seu horari laboral, per professionalitat... Però aquells empresaris que ho solen preguntar ho fan per tot el contrari...
Em sembla que jo també aniré a posar un ciri a Santa Llúcia, juntament amb les velletes, perquè Santa Llúcia aporti una mica de vista a tots aquells que els en falta!
(La imatge és de la platja de Santa Lucía, a Cuba)