Avui sóc feliç

Aquest matí, entrenant a Roda de Barà, m'he trobat un senyor, de més de 70 anys, que m'ha aturat i m'ha dit:
Erez ehpañola?
Li he dit que sí.
M'ha dit: Es que yo hago poesías muy bonitas, quiereh que te diga una?
I me n'ha dit tres. Una rere l'altra. Una sobre lo bonica que jo era a ulls seus, com un clavell...
Els tres poemes feien referència a un imaginari que m'era molt llunyà: lusseroh, claveleh, tipiyoh...
Em recordava les coses que em deia la meva àvia quan era petita...
L'home era feliç de dir-me tot això, i jo era feliç de fer-lo feliç a ell. Tan fàcil... De vegades, que fàcil és ser feliç. Avui sóc feliç.