Eto'o

Ahir Samuel Eto'o va tornar a fer el que millor fa. Estava sent un partit sense al·licient, tant que a la segona part, al minut 17 el Sevilla va marcar un gol. I això que a la segona part el Barça tenia més temps de possessió de pilota.
Però tot just dos minuts després, Eto'o va fer un gol. Aquesta no és la primera vegada que ho fa. Marcar gols és "lu" seu, és evident, però no em refereixo a marcar gols. Em refereixo a tornar la il·lusió a l'equip, que va acabar remuntant el partit amb un golàs de Ronaldinho.
Això sembla una futesa, però no ho és. Eto'o és d'aquelles persones del segon grup d'ambiciosos de què parlava en el darrer posting. Ell és capaç de transmetre la il·lusió a tot l'equip gràcies a les seves actuacions en moments clau.
Il·lusió? Molts en portem a la vida. Però és gràcies a aquestes persones que en un moment fan una aposta ferma i que arrisquen per anar endavant i engrescar la resta.
Què dir del gol de Ronaldinho? Impressionant. Què hauria fet Ronaldinho si Eto'o no hagués marcat el gol de l'empat prèviament, aixecant la moral de tots? No ho sé, és possible que l'hagués marcat igual, però en tinc els meus dubtes.
Eto'o té la mirada serena, franca, un tipus de mirada que he trobat en ben poca gent a la vida. En algunes de les monges que viuen pel meu barri, en una llevadora de la Maternitat, i en poques persones més. És una mirada transparent, d'aquelles que et diuen que hi pots confiar.
Eto'o sap demanar disculpes, sap quins són els seus amics, els defensa fins al final, com ho ha fet amb Ronaldinho.
Quan la premsa li preguntava aquest cap de setmana si no tenia gelos de Ronaldinho per ser "d'or", va dir que el seu germà era el millor, que ell està molt ben pagat, que tenia la sort de treballar en allò que li agradava i d'estar a un dels millors clubs del món. Ah, i que no permetia que ningú s'interposés entre ell i el germà. Bona lliçó.
Això sí, quan marca un gol, s'assenyala a si mateix, i tant! És que ell l'ha ficat!
I ell sap que sense el grup que l'acompanyi, per molta il·lusió que hi hagi, es necessita aquest punt de mala llet, d'ambició, que ell sap aportar. Visca, de nou, aquest tipus d'ambiciosos!