És curiós, aquests dies me'n recordo de molts somnis.
L'altre dia somiava amb l'exseleccionadora de sincro, Anna Tarrés. Jo estava al seu costat, li deia coses, li brindava la meva amistat, i ella no em feia cas, feia el que ella ja tenia programat , com si no em conegués...
I l'altre, amb l'Onurb, de ioga. Se m'acostava amb aquell somriure de nen petit que té quan se sent bé. Em deia coses des d'aquella actitud, em feia treure l'instint maternal. Ens donàvem la mà, i tots dos posàvem fre a una relació més íntima. Ves quina cosa!! Jajajaaaaa
L'altre dia somiava amb l'exseleccionadora de sincro, Anna Tarrés. Jo estava al seu costat, li deia coses, li brindava la meva amistat, i ella no em feia cas, feia el que ella ja tenia programat , com si no em conegués...
I l'altre, amb l'Onurb, de ioga. Se m'acostava amb aquell somriure de nen petit que té quan se sent bé. Em deia coses des d'aquella actitud, em feia treure l'instint maternal. Ens donàvem la mà, i tots dos posàvem fre a una relació més íntima. Ves quina cosa!! Jajajaaaaa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada