Crec que per fi he aconseguit entendre per què la flor de lotus és tan important i tan significativa per a la pràctica del ioga --i en conseqüència per al cos, la ment i l'esperit.
A part de tota la història religiosa i mitològica, que ve de lluny (egipcis, hindús, grecs...), jo només parlaré de la flor en si i de la poesia que pot suscitar la seva forma (ni olor, ni tacte, ni sabor, ni l'absència de soroll o silenci). Només la vista i els seus efectes en el meu cervell.
La flor del lotus creix en entorns pantanosos, amb fang. Podria representar les coses no sacres, les coses impures, les coses brutes de la terra (per altra banda, el fang és una bona teràpia per a moltes malalties... però deixem de costat aquesta idea).
La seva tija arriba fins a la zona de fang, on les arrels s'hi agafen amb força.
És una flor efímera, com el ser humà.
La flor del lotus cada nit es tanca perfectament formant un triangle, i se submergeix. Al matí següent torna a sortir a la superfície de l'aigua i s'obre.
La similitud amb la posició del lotus complet de ioga (o Padmasana) és l'arrelament a la terra al mateix temps que la perfecció externa, la bellesa i la pau. Els peus, genolls, mans, colzes, espatlles i cap sobresurten en el padmasana de manera similar als pètals de la flor.
Ja tindríem aquí el xacra arrel, ben arrelat a terra, i els xacres superiors elevats. Símbol que per assolir la perfecció cal l'arrelament i l'elevació, tot en una sola figura.
Al centre del lotus hi ha la part sensible, com ho seria el plexe solar en els humans.
És, doncs, el símbol de la perfecció.
Gràcies, Doug i David Swenson per la vostra aportació. Sou una gran inspiració!
A part de tota la història religiosa i mitològica, que ve de lluny (egipcis, hindús, grecs...), jo només parlaré de la flor en si i de la poesia que pot suscitar la seva forma (ni olor, ni tacte, ni sabor, ni l'absència de soroll o silenci). Només la vista i els seus efectes en el meu cervell.
La flor del lotus creix en entorns pantanosos, amb fang. Podria representar les coses no sacres, les coses impures, les coses brutes de la terra (per altra banda, el fang és una bona teràpia per a moltes malalties... però deixem de costat aquesta idea).
La seva tija arriba fins a la zona de fang, on les arrels s'hi agafen amb força.
És una flor efímera, com el ser humà.
La flor del lotus cada nit es tanca perfectament formant un triangle, i se submergeix. Al matí següent torna a sortir a la superfície de l'aigua i s'obre.
La similitud amb la posició del lotus complet de ioga (o Padmasana) és l'arrelament a la terra al mateix temps que la perfecció externa, la bellesa i la pau. Els peus, genolls, mans, colzes, espatlles i cap sobresurten en el padmasana de manera similar als pètals de la flor.
 |
| del llibre Yoga for Dummies de Doug Swenson |
Al centre del lotus hi ha la part sensible, com ho seria el plexe solar en els humans.
És, doncs, el símbol de la perfecció.
 |
| Del llibre Ashtanga Yoga Practice de David Swenson. Els germans Doug i David Swenson, ja fa uns quants anys! |
Gràcies, Doug i David Swenson per la vostra aportació. Sou una gran inspiració!
I aquí a baix, Doug, David i Laurie Swenson. Una foto que també té uns quants anys però que m'encanta! Namasté!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada