Almodovar, remake de si mateix...

Volver
con la frente marchita
las nieves del tiempo
platearon mi sien

Aquest tros de la cançó de Gardel és el leitmotiv de la darrera pel·lícula d'Almódovar. Volver? Doncs sí, perquè torna amb moltes, moltíssimes coses de Qué he hecho yo para mercer esto i altres pel·lícules del començament de la seva carrera cinematogràfica. L'Almodóvar torna, més vell, amb cabells blancs a les temples... a un indret molt semblant, però amb molta tècnica, uns personatges molt menys estrambòtics (no per això menys complexos), una qualitat d'imatge immillorable...
Les actrius, en general estupendes, els homes tots dolents (pobres homes, Almodóvar té un problema amb ells, segur) ... És la seva manera d'entendre la vida. I la mort.
És una pel·lícula recomanable, tot i que dedueixo que no aporta res de nou.

La paciència

Una bona virtut... Que cal treballar. Per fruir dels viatges en vaixell, per anar per la vida...
Aquí les definicions segons el diccionari de l'Enciclopèdia i el de la RAE. M'apunto als "bollus" de la RAE!!

paciència
	[s. XII; del ll. patientia, íd.]
	f 1 1 Virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l'ànim els infortunis, les ofenses i els treballs. Armar-se de paciència. Perdre la paciència. Tenir paciència. Prendre's alguna cosa amb paciència.
		2 Qualitat del qui suporta amb calma l'espera d'una cosa que triga, la durada d'un treball.
	2 Virtut cristiana oposada a la ira.
	pa_ci_èn_ci_a.

paciencia.
	(Del lat. patientĭa).
	1. f. Capacidad de padecer o soportar algo sin alterarse.
	2. f. Capacidad para hacer cosas pesadas o minuciosas.
	3. f. Facultad de saber esperar cuando algo se desea mucho.
	4. f. Lentitud para hacer algo.
	5. f. Resalte inferior del asiento de una silla de coro, de modo que, levantado aquel, pueda servir de apoyo a quien está de pie.
	6. f. Bollo redondo y muy pequeño hecho con harina, huevo, almendra y azúcar y cocido en el horno.
	7. f. Tolerancia o consentimiento en mengua del honor.

El vaixell i el temps

A mi m'encanta la idea del vaixell. L'avió és molt funcional: ràpid, còmode... Per exemple, a Mallorca són vint minuts exactes de vol!! Per tant, si no has de portar maleta, es pot fer servir com un pont aeri, és com fer Barcelona - Girona.

Però el vaixell és "la fi del món". T´adones ben bé que te´n vas a "un altre país", que te´n vas lluny. T´adones que és una illa "de veritat". T´adones que les distàncies "costen", que és un "viatge". I això és molt important.
Justament avui en dia, que pràcticament tot és "possible", instantani", "digital", "fictici", palpar una cosa de veritat encara té més valor. Ara pots parlar, treballar, relacionar-te, enamorar-te... amb persones de qualsevol lloc del món, en la distància.

I, alhora, encara pots anar a Mallorca en tota una nit de vaixell, a poc a poc, acostant-te a l´illa a mesura que surt el sol, de matinada.

Hi ha coses que perduren...

Hi ha poques coses que durin tan de temps com una Vespa. Aquests senyors que surten a la foto han canviat, ha canviat la manera com les dones pugen amb moto, i ves a saber si aquests de la foto encara són vius...
Però la Vespa encara dura.
Vull que moltes coses a la vida siguin com una Vespa. Una Vespa, amb poc manteniment però adequat, és fidel, dura, forta, però el millor de tot és que tot i aquestes característiques que la fan perdurable, el que permet és viatjar, somiar, canviar, descobrir llocs...
Vull ser una Vespa i envoltar-me de Vespes!!!