Maria Aurèlia Capmany... sàbia i forta!

Mai no seré prou vella ni prou covarda com per no tornar a començar de cap i de nou i amb les mans buides.

Manderlay... as life itself

Manderlay, a very good film, indeed. Sometimes, your everyday life changes a little bit if you feel concerned or sad about the problems you have to put up with, having
something else to worry about far more important than your little lonely life as anachronysms, death, killing, guilt, democracy, love, hate, parentship, labelling people... Today I have had the chance to think about these other worries, and to do this, Manderlay is a very good film to switch to other things. Very good performances, very good actors' direction, not to worry about any other distracting thing in the film than the film itself. The stage design looked as if it was set at one theatre.
Minimalist, only the relevant things are shown. And the music is so accurate and sensitive.
Lars Von Trier demonstrates that Dogma is not obsolete at all, and the more important thing of all: it has created its own school followed even though by TV series, as our glance at the film is more natural and obvious than it was 10 years ago.

I es va acabar...

Ahir es va acabar la targeta T-10 que l'Ernest va trobar a l'autobús...
El mirall universal retorna tot el que fem: les coses bones i les dolentes, i igual que el primer fet és temporal, també ho és el seu retorn.
Es va acabar la targeta, i també s'ha acabat el preu a pagar per les coses dolentes.
Ara... ENDAVANT!!!

Ila Cantor: apunteu aquest nom!

Divendres al vespre vam anar a veure l'Ila Cantor Quartet al Jamboree. Un quartet de guitarra, saxo, bateria i contrabaix. Sonaven bé, sobretot molt millor la sessió de les 11 del vespre que la de les 9.
Ila Cantor és guitarrista, però sobretot és bona compositora. I la líder del grup. I és molt més jove que els seus tres acompanyants.
Tot allò que li falta a la seva guitarra (mossegant-se la llengua constantment) ho supleix creant. Realment bo: alternança de tempos de 8 i 6, 8 i 7, realment boníssim, potser ratllant el comercial, però en Jazz en essència. Concentrat.
Cal apuntar aquest nom: Ila Cantor, amb uns 25 anys (calculant a grosso modo), té un gran futur com a compositora. Els seus acompanyants, molt correctes. Va fer vibrar el Jamboree.

Ila Cantor guitarra, Fredrerick Carlquist saxo tenor, Tom Warburton baix, Joe Smith bateria.
Divendres 11 de febrer de 2006
Sala Jamboree

Caché... el cachet

Caché, en francès, significa "amagat". I així és com tradueixen la pel·lícula. Però a mi m'agrada pronunciar paraules, independentment de com s'escriguin, i tant en català com en francès existeix la paraula francesa "cachet", és el que cobra un artista per la seva actuació.
Caché és una bona pel·lícula, tota ella entorn del sentiment de culpa i del "preu" (cachet) que ha de pagar el protagonista per allò que va fer quan era petit. Actors magnífics, una excel·lent escena de sopar a casa dels protagonistes (que semblaria que no té gaire a veure amb la història si no fos pel que aporta d'imaginació a l'espectador)... Però sobretot la pel·lícula va de la importància que té l'educació, els drets d'uns i d'altres, la sort, qui decideix sobre la vida dels altres... I un toc del director: els magnífics plans generals... descriptius!! Realment fantàstics.

La Teoria del Mirall Universal

La teoria del mirall universal es treballa molt en qualsevol tipus de meditació. Potser alguns no li diuen així, però és ben bé això.
La dita popular diu: "tal faràs, tal trobaràs"...
En Reiki es diu que el que donis a l'univers et serà retornat. És com el moviment FON, però a nivell energètic i d'actitud vital.
Fa una setmana em vaig trobar una noia que em demanava canvi de 50 euros per comprar una targeta T10 de Bus i Metro. Jo li vaig dir que no en tenia, de canvi, però que si volia li'n podia comprar una. Li vaig comprar una amb la meva targeta de crèdit. Ella no s'ho creia, em va dir mil gràcies i se'n va anar molt contenta. I jo també d'haver-la ajudat. Poc més de 6 euros valia la nostra alegria.
Dimecres, a l'autobús, l'Ernest es va trobar una targeta T10 a l'autobús, a terra, sense utilitzar.
Tot retorna! Vaig pensar. Però les coses dolentes també retornen... I les hem de pagar.
La teoria del Mirall Universal és certa!