No s'hi val a dir "Jo, és que sóc més de Sant Jordi", i passar de tot. A moltes dones ens agrada celebrar-ho tot. Tot. No li diguis que com que ets més de Sant Jordi no cal ni trobar-se aquell dia, o fer veure que no existeix. Vivim en una societat en què tot compta, perquè vivim crivellats d'informacions. Cert, ens criden a consumir, massa potser. Però hi som, cada dia, rebent tot això. Ho percebem tot, i fa dies que tot són cors, regalets, cupidos ridículs... sí, són ridículs, però hi són. I n'hi ha molts.
No cal fer grans regals, ni fer un sopar amb espelmes en un gran restaurant, només una flor. Un dir: "Ja saps, que jo sóc més de Sant Jordi, però et regalo aquesta flor, i ho faig ara, a primera hora del matí". I encara millor si és la seva flor preferida. I un petó. I una abraçada. I un mirar-se als ulls dient que sí, que sou còmplices d'allò que es diu complicitat, amor. I desig, per què no.
Que tu continues pensant "a mi no em diu res Sant Valentí"? Millor. Llavors, la flor molt més sovint. Però demà, també. Perquè a moltes dones ens agrada molt, això.
Tampoc s'hi val fer el mateix per l'aniversari, per l'aniversari de la parella, o per Sant Jordi, dient que són "diades consumistes per fer gastar diners", o "l'aniversari és un dia més"... Moltes dones volem complicitat, amor, detalls... No regals cars, però sí alguna cosa que ens digui que us importem. Sovint si pot ser. I si no és sovint, com a mínim, per Sant Valentí, sí. I per Sant Jordi, també. I per l'aniversari, també...
