Mobilitat quieta

Avui ha estat un dia mogut, com sol ser habitual. Avui, feina de la casa, com molts dissabtes, però avui una mica més; venien unes amigues a dinar.
I han marxat. I m'he trobat amb música de fons de Krishna Das, surfejant per internet, pel Facebook, veient la vida que fan els companys, amb ells però sense ells. Sola. Molt sola.
Avui, aquest apunt va per l'Albert, que sap que penso molt en ell, que sé que troba a faltar llegir-me, que la seva mobilitat és sovint més quieta que la meva davant de l'ordinador, que per a ell és una finestra de tafaneig que sé que no li agrada, però que sovint és l'única opció. Com ara la meva.
Demà nedarem en aquest mar. Exactament en el tros de mar que es veu. Serem molts. Hi ha grans expectatives. Els companys es preparen per solcar l'aigua amb la força dels seus braços, moguts per una causa solidària però sobretot per la voluntat de sentir-se vius i de compartir estones, riures i establir jerarquies per, en la propera prova natatòria, establir-les de nou i, si pot ser, variar-les.
Avui el mar a Badalona, a aquesta hora de la tarda, està mogut, gràcies Popy per deixar-me aquesta foto per il·lustrar la mobilitat quieta, ser testimonis que alguna cosa es belluga des de la immobilitat.