Ha estat un pregó especial i boníssim. No tant pel que diu, hi ha hagut pregoners que han fet discursos molt bons, però mai tan ben il·lustrats.
A la TV han dit que "ha estat un pregó radiofònic". Però... no haurien de ser tots així?
Ja no entro en si estic d'acord amb el contingut de les seves paraules: moltes sí, i algunes no tant, o altres gens. Però el que estic totalment d'acord és amb el llenguatge. Llenguatge radiofònic? Sí, per favor. Sempre! Tenint els mitjans que tenim avui (i des de fa moltíssims anys), per fi trobo un pregó en el qual el públic riu moltes vegades, i somriu tota l'estona. Que així és un espectacle? Que no ho seria igualment? O els pregons han de pertànyer forçosament al llenguatge avorrit, en el qual tothom mira el rellotge de reüll? Potser el ball de l'àliga no és un espectacle? El pregó també. I en Puyal ho ha deixat clar, és un espectacle, farcit d'un contingut. No un contingut obert, despullat i amb els budells a l'aire. Comprem millor els budells si són ben guarnits.
I aquest pregó ha fet que govern i oposició coincidissin, amb riures i somriures. Més pregons com el del Puyal, sisplau!
