Som el que som mentre (hi) som

L'altre dia quan em vaig despertar vaig tenir una sensació estranya, com si em despertés malgrat no ho havia de fer, com si en aquest cas em "donessin una treva" (suposo que era barreja entre somni i realitat), i vaig pensar: "sort, perquè què farien els nens sense mi!".
Però vaig pensar que quan no hi siguem, tot ens serà exactament igual, i que el sentit de la responsabilitat no forma part de les coses que ja no hi són. No sé com explicar-ho.
Nosaltres podem posar les culpes de les coses a aquells que van morir o que ja no són a prop nostre, però no hi són, i en realitat se'ls enfum. Només som el que som mentre (hi) som.