Una de les millors pel·lícules que he vist darrerament. Després de la notícia de Mèxic, això passa a molts llocs. Vivim en el millor dels mons possibles, però hi ha molts mons que estan en aquest, i des del nostre, massa sovint en fem la vista grossa.Des de com està feta, les imatges, el ritme, el so, fins a el que explica i de quina manera, aquesta és una obra mestra que poques superen. És un cant a l'amistat, a la supervivència, a la responsabilitat, a la vida, amb tot el que té de bo i de dolent, sobre l'etern i l'efímer (més aviat sobre l'efímer que sobre l'etern). Ciudad de dios. Dura. Duríssima. Totalment recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada