Costa passar pàgina. Perquè a la vida tot continua estant al teu voltant. Però les coses, a poc a poc es van resituant, i tot es va paint. I un bon dia, s'ha aconseguit passar pàgina o més aviat viure en pau amb tota la teva història. Tornar a pensar que es pot disfrutar, de nou, amb plenitud, és molt alliberador. Parlar sense rancúnies, obertament... fa molt bé. Ara torno a sentir que estic en els primers dies de la resta de la meva vida.
Espero tornar a postejar sovint.
Tinc moltes coses a explicar, pel·lícules, sensacions...
1 comentari:
Hola Eva,
Mira, he vingut a parar al teu blog per casualitat, com tantes vegades acostumen a passar les coses.
I aquest post, tant escuet però tant ric, me l'he llegit i rellegit.
Es molt asserenador, estic molt content d'haver-lo trobat, i me l'aplico.
Jo sé que amb l'Alba vau tenir un conflicte profund, mai no he entès com va anar ni quines causes el van provocar, però sé que a la força us havia de marcar.
I aquest conflicte a mi sempre m'ha molestat. Per alguna raó tu has tingut una presència important a la meva infantesa i primera adolescència.
Eres l'amiga de la meva germana, però no em tractaves com el germà petit pelma de la teva amiga, almenys jo no ho sentia així. Em sentia tractat com un individu, i recordo molt bé que quan tu parlaves jo t'escoltava, i el que em deies era important per a mi.
Per tot això estic molt content que en aquest moment tinguis aquesta serenor, i em faria feliç que aquest conflicte ja no fos una molèstia per tu, com que tampoc ho fos per l'Alba.
I m'encantaria fer un cafè amb tu un dia d'aquests.
Si ho vols, em pots escriure a pep.julia@aerostat.es
Un petó i fins aviat
Publica un comentari a l'entrada