Infiltrats

Feia molt de temps que no anava a veure cap thriller. Cada vegada m'agraden més. Per passar l'estona i concentrar-me en alguna cosa que no siguin problemes.
Vaig veure Infiltrados, de Martin Scorsese. Ta bé. Recorda alguna cosa de les magistrals Sospechosos Habituales, de Reservoir Dogs...

Molt més bona però més antiga és Donnie Brasco, amb uns magistrals Al Pacino i Johnny Depp; val la pena veure-la.
A Infiltrados, molta sang, morts sobtades, ensurts, suspens... i guió tramat. No cal buscar-hi res més, si no és comparar els actors Leonardo di Caprio i Matt Damon. Davant del sentiment i el treball de di Caprio està la mirada buida de Damon, creient-se nen bonic. Si els papers haguessin estat invertits, o sigui un actor per un altre m'hauria quedat amb l'altre. Sens dubte.
I també per veure, un cop més, Jack Nicholson en un gran paper. Reconec que és un bon actor, tot i que em sol produir una certa urticària... Però en papers com aquest, podem dir que ho broda.

Mamá

Ahir em vaig descobrir al llit plorant i cridant-te. Fluixet. Molt fluixet. Des de dins. Com una nena petita. Però a qui ja no se li permet plorar; i menys encara cridar la seva mare.
Com m'agradaria compartir amb tu tantes coses. Il·lusions, decepcions, esperances, desitjos, alegries, també tristors. Consultar-te els meus dubtes...
Hi ha hagut molts moments a la vida que t'he trobat a faltar. El "bac" al Liceu Francès. La primera feina. El casament. El primer embaràs. El primer part. El segon embaràs. El segon part. El tercer embaràs. El tercer part. La vida amb els nens. Sortir al camp, a la muntanya, al mar. Pintar. Cantar. El decliu del govern de Felípez, l'ascensió de Zapatero, tot el procés de Maragall, el nou alcalde, la nova feina, la meva separació, el piano adormit que es desperta...
M'has fet independent. Des de ben petita. Abans que te n'anessis per sempre.
Quan te'n vas anar jo estava preparada per perdre't, de fet ja no em sap greu dir que ho desitjava, perquè hi eres i no hi eres. A nosaltres no ens havia quedat més remei que tirar sols, des de feia temps.
Sempre imitant-te. Una gran dona. Com totes les dones de la família. Fortes, dures, sàvies, íntegres. Emprenedores. Un repte. Un repte molt fort. Un llistó molt alt.
Parlaré molt als nens de tu. Vull que hi siguis encara que no hi siguis. I en tu es reflectiran totes les grans dones de la família. I en mi, també. Ho vull. Ho desitjo.
Gràcies, Mamá, per ser-hi. Encara que no hi siguis.
Foto: Mare immigrant, de la fotògrafa Dorothea Lang.Nipomo, California, 1936.