Al cap d'un mes de pràctica diària d'ashtanga

Una imatge de la sessió de postures

Ja fa cinc setmanes i mitja que practico diàriament ashtanga, i he notat molts beneficis:
* Tinc gairebé consolidada la rutina d'anar a practicar
* Me'n vaig a dormir abans per poder descansar
* Menjo millor sense esforç
* He recuperat moltíssim el canell, i l'espatlla va molt millor
* Estic millorant la pràctica, de mica en mica però sí!!
Sobre aquest punt és important destacar que hi ha dies que et sents fatal, que veus que no només no has avançat, sinó que allò que havies millorat està pitjor. Són aquells dies que ja ni hauries començat a practicar o ho hauries deixat a la segona salutació al sol. Però aquell esforç, aquella meditació són la base del ioga, l'objectiu final no és anar més lluny cada dia i fer figures de circ, sinó de ser-hi cada dia, i aprofundir en les asanes.
Perquè ser-hi cada dia és el que fa progressar. Meditant millor i practicant millor.
Evidentment, algunes asanes les estic intentant, altres les vaig millorant, com els Marichiasanas, que ja estic començant a fer els enganxaments de braços, cosa que no podia fer des de l'accident de bici de l'abril.

Però allà hi som: cada dia!!


He trobat aquesta imatge, que és espectacular, perquè mostra de la quantitat de postures (algunes d'elles intermèdies entre postures), i el volum que fa tota la sèrie.

Sobre l'alimentació infantil... un article interessant

http://www.diariovasco.com/sociedad/salud/201411/12/exceso-proteico-causas-mayores-201411120713.html
"Los niños aprenden viendo lo que hacen los adultos, por eso es bueno que se sienten a la mesa con sus padres."
"Por eso hay que insistir a las familias que hay que comer muchas más patatas, alubias, pan, cereales, frutas, hortalizas... Y medio litro de leche o derivados como máximo al día, tampoco hay que tomar muchísima leche. Y pequeñas cantidades de carnes, 20-25 gramos de pollo al día o el equivalente de otra carne es suficiente, por lo que luego no se debe ingerir ni jamón, ni chorizo, ni mortadela..."

Dia 12 de pràctica seguida d'ashtanga

Ahir a Ioga vaig tenir unes sensacions molt bones, vaig notar que anava avançant, algun jump-through que no arribava a fer des de feia molt de temps, també en les postures de pinça arribava a mirar més enllà dels genolls... Ahir en vaig sortir molt contenta. Era la pràctica 11 des que he començat a pràctica diària de dilluns a divendres a primera hora del matí.
La veritat és que és una sensació molt gratificant veure com fa de dia, veure com els companys i companyes, cadascú al seu ritme, cadascú dins de la seva pròpia pràctica, viuen la seva sèrie, de manera igual i diferent, perquè tots fem el mateix però tots de manera desigual. Semblant a una fuga de Bach si els temps també variessin. Perquè el tempo de cadascú és el tempo de cadascú. Tots estem aprofundint cada dia més en les postures, ens mirem, ens respectem, no jutgem el que fa l'altre. Aquest aspecte m'encanta.
I ahir vaig intentar diluir l'eufòria d'haver anat una mica més enllà, intentant no donar-li massa importància, i pensant només que la pràctica va oferint els seus fruits.
Encara més tenint en compte com ha anat avui tot: les coses s'han posat al seu lloc.
Dos passos endavant i un pas i mig enrere... avui he plegat després de les postures dempeus. Ho notava, avui no toca anar més enllà!! Respecta't! I això he intentat fer. Demà em trobaré molt millor.
I això que el balanç no pot ser més que molt positiu:

Ja em trobo millor de la caiguda amb bici del dia 13 d'abril. Encara no al 100%, però l'avenç és molt significatiu.
Des de fa 3 setmanes que estic practicant cada dia, mínim 5 dies a la setmana. Ja he fet 12 sessions d'ashtanga seguides. Respectant-me, fins allà on puc, sense passar-me, i amb els consells dels professors, que sempre em diuen de no continuar més enllà del que cal.
I d'aquesta manera he passat de tenir una millora del 40% de les lesions de la caiguda a una millora del 85% més o menys. Si ho calculem en temps, podríem fer un gràfic així; es veu clarament la millora:



I el balanç més positiu de tot plegat és que sóc conscient de quan m'estic passant, i aprenc a dir prou.

I demà, més. Cada dia una mica, i així amb el temps el resultat va venint sense adonar-te'n. El que més xoca és que el resultat físic no és tan important com el d'estat d'ànim. Més control, més flexibilitat, i més força... Física i mental.

El veritable problema de l'anunci de Desigual, segons el meu parer

El veritable problema de l'anunci de Desigual, segons el meu parer, no és si és ètic o no que hi hagi un preservatiu, és que punxar un preservatiu implica un engany.
Un engany a la seva parella.
I això sí que ho trobo injust i intolerable.

Això sí: èxit 100% pel que fa a la notorietat de l'anunci. Si només valorem la notorietat.

Tu volies...

"Tu volies algú que lluiti per tu... Doncs jo lluito per tu."

No tinc paraules. Gràcies.

Treballem plegats en positiu!

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/govern-xifra-9375-milions-deslleialtat-estat-2750829?utm_source=newsletter&utm_medium=email&utm_campaign=elPeriodico-ed07h
Cada dia, els uns tiren els trastos als altres. "Mai és culpa meva, és culpa del de davant. És culpa de l'altre".
La Generalitat rebrà 1700 milions menys de l'Estat
L'Ajuntament rebrà menys diners de la Generalitat
I nosaltres, menys serveis
I tot per què? Perquè paguem menys entre tots? Perquè hi ha menys feina? Perquè els sous són més baixos i no es paguen tants impostos? Perquè es redueix el consum i en conseqüència hi ha menys impostos directes i indirectes dels propis productes com dels venedors?
Sigui com sigui, en lloc d'enfadar-nos tots plegats amb el veí de davant per semblar que ens quedem nets, per què no intentem treballar junts per fer les coses possibles?
Tot per salvar un partit o un altre? Trenquem aquesta dinàmica, sisplau. Perquè així queda la política desprestigiada i, ho sento, es tiren pedres a sobre dels mateixos quan critiquen els altres.
Sisplau, treballem plegats en positiu. Segur que la societat ho agrairà!

I les dones de l'hoquei?

Avui, per feina estic buscant informacions sobre l'hoquei, i quan busco al Wikipedia, veig que hi parla de la història només del'hoquei masculí!!
Estava buscant informació per posar en un escrit, i buscava els resultats femenins, perquè recordo uns grans resultats als jocs de Barcelona.
Realment, és així. Les dones de l'hoquei, al 1992 van ser unes grans protagonistes.
Però per què, com a paraula "hoquei", només se'n parla del masculí?

I les dones?
Aiss....