Al cap d'un mes de pràctica diària d'ashtanga

Una imatge de la sessió de postures

Ja fa cinc setmanes i mitja que practico diàriament ashtanga, i he notat molts beneficis:
* Tinc gairebé consolidada la rutina d'anar a practicar
* Me'n vaig a dormir abans per poder descansar
* Menjo millor sense esforç
* He recuperat moltíssim el canell, i l'espatlla va molt millor
* Estic millorant la pràctica, de mica en mica però sí!!
Sobre aquest punt és important destacar que hi ha dies que et sents fatal, que veus que no només no has avançat, sinó que allò que havies millorat està pitjor. Són aquells dies que ja ni hauries començat a practicar o ho hauries deixat a la segona salutació al sol. Però aquell esforç, aquella meditació són la base del ioga, l'objectiu final no és anar més lluny cada dia i fer figures de circ, sinó de ser-hi cada dia, i aprofundir en les asanes.
Perquè ser-hi cada dia és el que fa progressar. Meditant millor i practicant millor.
Evidentment, algunes asanes les estic intentant, altres les vaig millorant, com els Marichiasanas, que ja estic començant a fer els enganxaments de braços, cosa que no podia fer des de l'accident de bici de l'abril.

Però allà hi som: cada dia!!


He trobat aquesta imatge, que és espectacular, perquè mostra de la quantitat de postures (algunes d'elles intermèdies entre postures), i el volum que fa tota la sèrie.