I les dones de l'hoquei?

Avui, per feina estic buscant informacions sobre l'hoquei, i quan busco al Wikipedia, veig que hi parla de la història només del'hoquei masculí!!
Estava buscant informació per posar en un escrit, i buscava els resultats femenins, perquè recordo uns grans resultats als jocs de Barcelona.
Realment, és així. Les dones de l'hoquei, al 1992 van ser unes grans protagonistes.
Però per què, com a paraula "hoquei", només se'n parla del masculí?

I les dones?
Aiss....

Mobilitat quieta

Avui ha estat un dia mogut, com sol ser habitual. Avui, feina de la casa, com molts dissabtes, però avui una mica més; venien unes amigues a dinar.
I han marxat. I m'he trobat amb música de fons de Krishna Das, surfejant per internet, pel Facebook, veient la vida que fan els companys, amb ells però sense ells. Sola. Molt sola.
Avui, aquest apunt va per l'Albert, que sap que penso molt en ell, que sé que troba a faltar llegir-me, que la seva mobilitat és sovint més quieta que la meva davant de l'ordinador, que per a ell és una finestra de tafaneig que sé que no li agrada, però que sovint és l'única opció. Com ara la meva.
Demà nedarem en aquest mar. Exactament en el tros de mar que es veu. Serem molts. Hi ha grans expectatives. Els companys es preparen per solcar l'aigua amb la força dels seus braços, moguts per una causa solidària però sobretot per la voluntat de sentir-se vius i de compartir estones, riures i establir jerarquies per, en la propera prova natatòria, establir-les de nou i, si pot ser, variar-les.
Avui el mar a Badalona, a aquesta hora de la tarda, està mogut, gràcies Popy per deixar-me aquesta foto per il·lustrar la mobilitat quieta, ser testimonis que alguna cosa es belluga des de la immobilitat.

Amb aquesta pluja...

tindrem una primavera meravellosa!!
Bona tarda!!

Somnis

És curiós, aquests dies me'n recordo de molts somnis.
L'altre dia somiava amb l'exseleccionadora de sincro, Anna Tarrés. Jo estava al seu costat, li deia coses, li brindava la meva amistat, i ella no em feia cas, feia el que ella ja tenia programat , com si no em conegués...
I l'altre, amb l'Onurb, de ioga. Se m'acostava amb aquell somriure de nen petit que té quan se sent bé. Em deia coses des d'aquella actitud, em feia treure l'instint maternal. Ens donàvem la mà, i tots dos posàvem fre a una relació més íntima. Ves quina cosa!! Jajajaaaaa

La fusta podrida d'un naufragi...

Naufragis, de Turner

“Visc agafat a la fusta podrida d´un naufragi; no puc remar cap a una destinació. Estic a mercè de qualsevol cop de vent pensant en tu, pensant per què no podia haver anat d´una altra manera, pensant en les mil oportunitats que vaig perdre d´estimar-te més tendrament” (Jo confesso. Jaume Cabré)

Sí, si ens posem dela banda de l'altre ésser estimat... Què fer?

Està clar que a l'altra persona li sabrà greu, però per què no va anar d'una altra manera, aprofitant una d'aquestes mil oportunitats?

L'altra persona plora. Sap el que ell pensa, sap que a l'altre li sap greu. 

A tots dos els sap greu. Una oportunitat? Quantes n'hi ha hagut?

I tots dos ploren.

La flor de lotus i el padmasana

Crec que per  fi he aconseguit entendre per què la flor de lotus és tan important i tan significativa per a la pràctica del ioga --i en conseqüència per al cos, la ment i l'esperit.
A part de tota la història religiosa i mitològica, que ve de lluny (egipcis, hindús, grecs...), jo només parlaré de la flor en si i de la poesia que pot suscitar la seva forma (ni olor, ni tacte, ni sabor, ni l'absència de soroll o silenci). Només la vista i els seus efectes en el meu cervell.

La flor del lotus creix en entorns pantanosos, amb fang. Podria representar les coses no sacres, les coses impures, les coses brutes de la terra (per altra banda, el fang és una bona teràpia per a moltes malalties... però deixem de costat aquesta idea).
La seva tija arriba fins a la zona de fang, on les arrels s'hi agafen amb força.
És una flor efímera, com el ser humà.
La flor del lotus cada nit es tanca perfectament formant un triangle, i se submergeix. Al matí següent torna a sortir a la superfície de l'aigua i s'obre.

La similitud amb la posició del lotus complet de ioga (o Padmasana) és l'arrelament a la terra al mateix temps que la perfecció externa, la bellesa i la pau. Els peus, genolls, mans, colzes, espatlles i cap sobresurten en el padmasana de manera similar als pètals de la flor.

del llibre Yoga for Dummies de Doug Swenson

Ja tindríem aquí el xacra arrel, ben arrelat a terra, i els xacres superiors elevats. Símbol que per assolir la perfecció cal l'arrelament i l'elevació, tot en una sola figura.
Al centre del lotus hi ha la part sensible, com ho seria el plexe solar en els humans.
És, doncs, el símbol de la perfecció.

Del llibre Ashtanga Yoga Practice de David Swenson. Els germans Doug i David Swenson, ja fa uns quants anys!

Gràcies, Doug i David Swenson per la vostra aportació. Sou una gran inspiració!

I aquí a baix, Doug, David i Laurie Swenson. Una foto que també té uns quants anys però que m'encanta! Namasté!

Missatges contradictoris

Avui, com cada dia, he rebut un newsletter d'una revista francesa per a dones (ho faig per tenir-me al dia de francès, si no les llengües es rovellen). Sobre el tema de les franceses i l'alimentació no sóc la persona més adient per parlar, però sigui com sigui, el titular d'avui deia:

"7 recettes ultra gourmandes au Nutella ® / Le grand jeu de la minceur : 5 000 euros de cadeaux à gagner"
(7 receptes ultra llamineres amb Nutella / El gran joc de l'aprimament: 5.000 euros en premis)
I aquestes fotos, una al costat de l'altra:

Sé que es tracta de dos temes diferents, però... han d'estar realment un al costat de l'altre? Un s'aprima menjant cremes de xocolata? No volen que ningú guanyi el premi? Realment cal un premi per aprimar-se? Realment cal que les franceses (en general) s'aprimin? És bo aprimar-se per aprimar-se? Cal un concurs? Es pot donar un pemi perquè la gent s'aprimi? Ja es veu que no és per salut, sinó que és per estètica... Cal incentivar aquestes pràctiques, i al costat posar receptes amb Nutella?
Quins missatges reben les persones? 

Es tracta d'una dieta saludable? Potencia la pràctica de l'activitat física? De menjar sa? O simplement atiborrar-se de nutella i després passar gana per intentar guanyar el concurs?