tindrem una primavera meravellosa!!
Bona tarda!!
Bona tarda!!
dilluns, d’abril 29, 2013
divendres, de desembre 07, 2012
Somnis
És curiós, aquests dies me'n recordo de molts somnis.
L'altre dia somiava amb l'exseleccionadora de sincro, Anna Tarrés. Jo estava al seu costat, li deia coses, li brindava la meva amistat, i ella no em feia cas, feia el que ella ja tenia programat , com si no em conegués...
I l'altre, amb l'Onurb, de ioga. Se m'acostava amb aquell somriure de nen petit que té quan se sent bé. Em deia coses des d'aquella actitud, em feia treure l'instint maternal. Ens donàvem la mà, i tots dos posàvem fre a una relació més íntima. Ves quina cosa!! Jajajaaaaa
L'altre dia somiava amb l'exseleccionadora de sincro, Anna Tarrés. Jo estava al seu costat, li deia coses, li brindava la meva amistat, i ella no em feia cas, feia el que ella ja tenia programat , com si no em conegués...
I l'altre, amb l'Onurb, de ioga. Se m'acostava amb aquell somriure de nen petit que té quan se sent bé. Em deia coses des d'aquella actitud, em feia treure l'instint maternal. Ens donàvem la mà, i tots dos posàvem fre a una relació més íntima. Ves quina cosa!! Jajajaaaaa
dimarts, d’octubre 30, 2012
La fusta podrida d'un naufragi...
 |
| Naufragis, de Turner |
Sí, si ens posem dela banda de l'altre ésser estimat... Què fer?
Està clar que a l'altra persona li sabrà greu, però per què no va anar d'una altra manera, aprofitant una d'aquestes mil oportunitats?
L'altra persona plora. Sap el que ell pensa, sap que a l'altre li sap greu.
A tots dos els sap greu. Una oportunitat? Quantes n'hi ha hagut?
I tots dos ploren.
dimecres, de juny 27, 2012
La flor de lotus i el padmasana
Crec que per fi he aconseguit entendre per què la flor de lotus és tan important i tan significativa per a la pràctica del ioga --i en conseqüència per al cos, la ment i l'esperit.
A part de tota la història religiosa i mitològica, que ve de lluny (egipcis, hindús, grecs...), jo només parlaré de la flor en si i de la poesia que pot suscitar la seva forma (ni olor, ni tacte, ni sabor, ni l'absència de soroll o silenci). Només la vista i els seus efectes en el meu cervell.
La flor del lotus creix en entorns pantanosos, amb fang. Podria representar les coses no sacres, les coses impures, les coses brutes de la terra (per altra banda, el fang és una bona teràpia per a moltes malalties... però deixem de costat aquesta idea).
La seva tija arriba fins a la zona de fang, on les arrels s'hi agafen amb força.
És una flor efímera, com el ser humà.
La flor del lotus cada nit es tanca perfectament formant un triangle, i se submergeix. Al matí següent torna a sortir a la superfície de l'aigua i s'obre.
La similitud amb la posició del lotus complet de ioga (o Padmasana) és l'arrelament a la terra al mateix temps que la perfecció externa, la bellesa i la pau. Els peus, genolls, mans, colzes, espatlles i cap sobresurten en el padmasana de manera similar als pètals de la flor.
Ja tindríem aquí el xacra arrel, ben arrelat a terra, i els xacres superiors elevats. Símbol que per assolir la perfecció cal l'arrelament i l'elevació, tot en una sola figura.
Al centre del lotus hi ha la part sensible, com ho seria el plexe solar en els humans.
És, doncs, el símbol de la perfecció.
Gràcies, Doug i David Swenson per la vostra aportació. Sou una gran inspiració!
A part de tota la història religiosa i mitològica, que ve de lluny (egipcis, hindús, grecs...), jo només parlaré de la flor en si i de la poesia que pot suscitar la seva forma (ni olor, ni tacte, ni sabor, ni l'absència de soroll o silenci). Només la vista i els seus efectes en el meu cervell.
La flor del lotus creix en entorns pantanosos, amb fang. Podria representar les coses no sacres, les coses impures, les coses brutes de la terra (per altra banda, el fang és una bona teràpia per a moltes malalties... però deixem de costat aquesta idea).
La seva tija arriba fins a la zona de fang, on les arrels s'hi agafen amb força.
És una flor efímera, com el ser humà.
La flor del lotus cada nit es tanca perfectament formant un triangle, i se submergeix. Al matí següent torna a sortir a la superfície de l'aigua i s'obre.
La similitud amb la posició del lotus complet de ioga (o Padmasana) és l'arrelament a la terra al mateix temps que la perfecció externa, la bellesa i la pau. Els peus, genolls, mans, colzes, espatlles i cap sobresurten en el padmasana de manera similar als pètals de la flor.
 |
| del llibre Yoga for Dummies de Doug Swenson |
Al centre del lotus hi ha la part sensible, com ho seria el plexe solar en els humans.
És, doncs, el símbol de la perfecció.
 |
| Del llibre Ashtanga Yoga Practice de David Swenson. Els germans Doug i David Swenson, ja fa uns quants anys! |
Gràcies, Doug i David Swenson per la vostra aportació. Sou una gran inspiració!
I aquí a baix, Doug, David i Laurie Swenson. Una foto que també té uns quants anys però que m'encanta! Namasté!
dimecres, de juny 13, 2012
Missatges contradictoris
Avui, com cada dia, he rebut un newsletter d'una revista francesa per a dones (ho faig per tenir-me al dia de francès, si no les llengües es rovellen). Sobre el tema de les franceses i l'alimentació no sóc la persona més adient per parlar, però sigui com sigui, el titular d'avui deia:
"7 recettes ultra gourmandes au Nutella ® / Le grand jeu de la minceur : 5 000 euros de cadeaux à gagner"(7 receptes ultra llamineres amb Nutella / El gran joc de l'aprimament: 5.000 euros en premis)
I aquestes fotos, una al costat de l'altra:
Sé que es tracta de dos temes diferents, però... han d'estar realment un al costat de l'altre? Un s'aprima menjant cremes de xocolata? No volen que ningú guanyi el premi? Realment cal un premi per aprimar-se? Realment cal que les franceses (en general) s'aprimin? És bo aprimar-se per aprimar-se? Cal un concurs? Es pot donar un pemi perquè la gent s'aprimi? Ja es veu que no és per salut, sinó que és per estètica... Cal incentivar aquestes pràctiques, i al costat posar receptes amb Nutella?
Quins missatges reben les persones?
Es tracta d'una dieta saludable? Potencia la pràctica de l'activitat física? De menjar sa? O simplement atiborrar-se de nutella i després passar gana per intentar guanyar el concurs?
dimecres, de maig 16, 2012
Frittoli i Zajick, de tu a tu
Ahir vaig assistir a un diàleg entre Barbara Frittoli, Dolora Zajick i el periodista i historiador Pablo Meléndez-Haddad organitzat per Amics del Liceu.
Barbara Frittoli és la soprano que interpreta el personatge d'Adriana Lecouvreur, i Dolora Zajick és la Principessa de Bouillon.
Va ser molt interessant i curiós. La Frittoli al costat de la Zajick, tenir-les tan a prop ha estat una gran experiència. Hi ha hagut coses interessants com que la Frittoli ha dit que considera que Adriana Lecouvreur és una òpera fàcil, que només té 2 o 3 sobreaguts de certa dificultat, i que és una òpera que a ella no li agrada. Diu que a part de l’acte 4, on sí que es commou, la resta troba que té poca substància, que hi ha notes que hi faltarien. Que ella està acostumada a Mozart, per exemple, que és molt més bo. Que ella considera que el paper d’Adriana és interessant, però que hi ha òperes més bones. Ha dit clarament que es mira molt els papers que fa perquè vol durar molts anys. Que la veu amb els anys va canviant, la posició dels òrgans de la veu canvia amb l'edat, i que ella vol intentar mantenir la veu tal com la té al màxim de temps possible. En aquells moments he mirat la Zajick, a veure quina cara hi posava, i no feia cara de gaire contenta, no. Ella mateixa ha dit que té 60 anys… De tota manera la Zajick ha dit que ara no arriba als mateixos aguts, però la veu ha guanyat en els baixos.
Ha dit que ara està molt engrescada en un projecte, una nova òpera, Dolores Claiborne (heu vist la pel·lícula? Casualment jo l’havia vist dues vegades, Dolores Claiborne, intepretada per Kathy Bates com a actriu principal, la pel·lícula es basa en una novel·la de Stephen King), que li estan fent per a ella. M'encanta que hi hagi òperes que es fan per a cantants, encara avui! Com feia Verdi! Vaja, és un pensament en veu alta, perquè segur que les òperes es fan pensant en uns cantants en concret, tant per amistat com per tessitura, etc... Callo.
També ha estat curiós que hem sabut que totes dues tornaran a coincidir al Liceu d’aquí a un parell d’anys, en una mateixa producció.
I moltes més anècdotes!
M’ha sorprès que ni l’una ni l’altra han tingut ni divisme ni falsa modèstia. Saben que són bones, saben qui són, i fins on poden arribar.
Una bona lliçó!
Barbara Frittoli és la soprano que interpreta el personatge d'Adriana Lecouvreur, i Dolora Zajick és la Principessa de Bouillon.
Va ser molt interessant i curiós. La Frittoli al costat de la Zajick, tenir-les tan a prop ha estat una gran experiència. Hi ha hagut coses interessants com que la Frittoli ha dit que considera que Adriana Lecouvreur és una òpera fàcil, que només té 2 o 3 sobreaguts de certa dificultat, i que és una òpera que a ella no li agrada. Diu que a part de l’acte 4, on sí que es commou, la resta troba que té poca substància, que hi ha notes que hi faltarien. Que ella està acostumada a Mozart, per exemple, que és molt més bo. Que ella considera que el paper d’Adriana és interessant, però que hi ha òperes més bones. Ha dit clarament que es mira molt els papers que fa perquè vol durar molts anys. Que la veu amb els anys va canviant, la posició dels òrgans de la veu canvia amb l'edat, i que ella vol intentar mantenir la veu tal com la té al màxim de temps possible. En aquells moments he mirat la Zajick, a veure quina cara hi posava, i no feia cara de gaire contenta, no. Ella mateixa ha dit que té 60 anys… De tota manera la Zajick ha dit que ara no arriba als mateixos aguts, però la veu ha guanyat en els baixos.
Ha dit que ara està molt engrescada en un projecte, una nova òpera, Dolores Claiborne (heu vist la pel·lícula? Casualment jo l’havia vist dues vegades, Dolores Claiborne, intepretada per Kathy Bates com a actriu principal, la pel·lícula es basa en una novel·la de Stephen King), que li estan fent per a ella. M'encanta que hi hagi òperes que es fan per a cantants, encara avui! Com feia Verdi! Vaja, és un pensament en veu alta, perquè segur que les òperes es fan pensant en uns cantants en concret, tant per amistat com per tessitura, etc... Callo.
També ha estat curiós que hem sabut que totes dues tornaran a coincidir al Liceu d’aquí a un parell d’anys, en una mateixa producció.
I moltes més anècdotes!
M’ha sorprès que ni l’una ni l’altra han tingut ni divisme ni falsa modèstia. Saben que són bones, saben qui són, i fins on poden arribar.
Una bona lliçó!
dilluns, d’abril 02, 2012
Los idus de marzo
Em va agradar molt aquesta pel·lícula. Pel que fa a la fotografia, fixeu-vos com si tapem un ull al personatge, sigui el que sigui, passa de ser una persona a ser l'altra. Qui podia imaginar que la diferència entre George Clooney i Ryan Gosling és un ull!
La pel·lícula, bona. Molt bona. Trama política, el que és no ho sembla, el que sembla no és, les coses tenen una raó de ser... només un petit fil va quedar penjat, que no he acabat d'entendre ni de lligar, i és un assumpte sobre el contingut d'una trucada telefònica. Com se n'assabenta una persona del contingut d'una trucada telefònica que va al telèfon d'un tercer?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)